El poeta i pintor simbolista rus Max Voloixin arribà a Mallorca l'any 1901 motivat per allò que George Sand contà de l'Illa. Les seves impressions apareixen ara publicades en el llibre Dels troncs d'oliveres velles (Lleonard Muntaner Editor), un recull dels seus apunts de viatge que ha estat traduït per Gerard Adrover (Palma, 1967) i Laia Martínez (Berga, 1984). "Vaig trobar un llibre a Sant Petersburg que tenia un petit article sobre viatgers russos a Espanya. Allà hi havia una petita referència que deia que Voloixin havia estat a Mallorca", explica Gerard Adrover, 'incitador' que aquesta traducció sigui una realitat.
La visió que Voloixin aporta de Mallorca és la pròpia de qualcú que pinta, ja que en destaca aspectes com "la llum i els colors". A més, no es tracta d'un turista corrent, sinó de qualcú que vol aprofundir en la realitat de l'Illa i els seus habitants (cosa que retreu a George Sand que no volgués fer). "Arribà a Mallorca per veure els paisatges que estan descrits a Un hivern a Mallorca. Una vegada aquí, es trobà amb Mateu Obrador, qui li féu entendre que la crítica que havia fet George Sand no era del tot correcta", assenyala Adrover. "Voloixin era un home molt sociable i cosmopolita. S'habituava molt ràpidament a altres costums", afegeix.
La lectura de Dels troncs d'oliveres velles permet també acostar-se a la Mallorca de principis del segle XX, i a més des del punt de vista d'un observador aliè. "Voloixin en dóna una imatge molt significativa quan diu que en mitja hora es pot veure tota la ciutat recorrent les murades, i que tot el que hi ha més enllà ja és una mar d'oliveres", comenta Laia Martínez. "Allò interessant d'aquest relat és que és molt informal. Simplement va contant el que li passa d'una manera molt espontània. La seva relació amb la gent va ser molt directa", afegeix Adrover.
