Tomeu Martí
Un memorial per a les persones mortes
Les xifres de morts provocades pel coronavirus covid-19, a nivell mundial, aborronen, horroritzen. A nivell de les Illes Balears, les xifres també son esfereïdores. No és només això. També dol el fet que, massa vegades, les persones mortes aquests dies (també les que no han mort a causa del coronavirus) són tractades com a xifres. Com a estadístiques fredes i distants.
Quan un policia comet un delicte (i hi ha proves)
Aquests dies d'estat d'alarma hem vist actuacions policials més que alarmants. Que ningú s'enganyi, els cossos policials espanyols duen tota la vida cometent abusos de poder, tractant al ciutadà a cops (també contra manifestacions de personal sanitari), el que passa és que aquests dies hi ha més ulls que mai als balcons. I més aparells per filmar els excessos.
Fer un 'reset'
Vivim un trauma. Un trauma col·lectiu de dimensions gegantines. Ens afecta a tots, fins i tot als que ara no en són conscients. Quan qualcú pateix un trauma, un xoc, un accident, en general, se li dispara un mecanisme que genera una certa ansietat per retornar, quan abans, a la nostra 'normalitat', per poc sana o feliç que fos aquesta. Ens passa com al protagonista de l'acudit que s'encomana a la Mare de Deu i li prega «que me quede como estoy».
L'exemple de Portugal
Tot i tenir de veïnat un dels Estats amb més morts per coronavirus del món, Portugal, de moment, ha patit la mort de 266 persones i compta amb 10.500 contagiats, xifres lamentables, però 'baixes' en comparació amb altres Estats europeus.
Creació en llibertat
Aquest dies que comprovam la importància de la Cultura i que els creadors ens ajuden a tenir un confinament una mica més passador, ens han de servir per prendre consciència de la importància de disposar d'espais independents de creació lliure.
Pansolucions
La ràpida propagació del coronavirus Covid-19 ens mostra una nova dimensió que ja havien insinuat des de l'any 2000 altres virus. Vivim dies de confinament i de dol permanent per la mort de desenes de milers de persones a nivell mundial a conseqüència de la pandèmia.
Aquests dies, també, tenim presents els presos i exiliats polítics
Diuen que hi ha una maledicció xinesa que consisteix en desitjar a un enemic que visqui 'temps interessants'. En aquests temps interessants que vivim, veim i experimentam vivències que no hauríem imaginat mai. En el nostre optimisme vital, en la nostra arrogància (o inconsciència) històrica, no hauríem pensat mai veure i viure, en el nostre entorn més immediat, una situació de confinament domiciliari forçós, notícies de milers de morts diaris, racionament d'alguns subministres o que no poguéssim acomiadar i enterrar els nostres morts així com hauríem volgut.
Alibaba i els quaranta Borbons
Si el procés popular cap a la República catalana va significar, entre d'altres coses, la posada en evidència dels mecanismes de poder ocults que sostenen l'anomenat 'règim del 78', encapçalat per la monarquia borbònica, amb PP i PSOE com a dues cares de la mateixa moneda, alternant-se en les institucions, i els franquistes maquillats controlant la Magistratura i els cosos policials i militars, la crisi del coronavirus ha palesat, de manera crua i tràgica, la inoperància de l'estructura de l'Estat espanyol.
Espanya governada per Vox
L'altre dia vaig fer un exercici de política ficció. Vaig pensar què hauria fet Vox si governàs l'Estat espanyol i hagués hagut de gestionar la crisi provocada per la propagació del coronavirus Covid-19.
Falten professionals de la Sanitat, sobren militars
A hores d'ara afirmar que ha quedat constatat que al conjunt de l'Estat espanyol, que contribuïm a mantenir tots, també els que pensam que ens aniria millor d'una altra manera, fan falta professionals de la Sanitat i sobren militars, és una veritat indiscutible i una conclusió que, per arribar a la qual, no és necessari ser n'Einstein.
Quedar a casa, sí. Callar davant la injustícia, mai
Ens demanen que quedem a ca nostra i ho feim. No tant pensant en el bé individual, com en el col·lectiu. Quedar confinats a casa, perquè és la millor opció immediata, no vol dir que haguem de restar muts davant el que passa aquests dies.
Juan Carlos, amortitzat. Felipe intocable?
En temps de la dictadura feixista de Fancisco Franco, qualsevol mínima crítica al dictador podia representar greus problemes per a qui la formulàs. Malgrat això, corrien multitud d'acudits, que no es podien contar en públic, però que sí que es contaven en la intimitat. Un d'ells feia referència, precisament, a aquesta manca de llibertat per a criticar Franco:
Bauzá, Matas, Sansaloni, de Alfonso, Fernández Díaz...
Properament repassarem amb més detall les xifres de doblers que, en comptes d'anar a la sanitat pública, han anat als comptes dels corruptes. Ni tan sols són els casos més greus, però recordem, a manera d'apunt, alguns noms que ens venen a la memòria mentre llegim terrorífiques notícies de col·lapse del sistema sanitari.
Agraïment, sí. Propostes de futur, també
Llegiu aquest apunt, sobretot i bàsicament, com un aplaudiment fort i llarg de reconeixement i agraïment per a totes les persones que formen els serveis sanitaris i que, aquests dies, més que mai, demostren que estan fets d'una pasta especial. Sempre he professat una admiració especial per les persones que exerceixen aquesta vocació de servei als altres, una admiració que, aquests dies, no pot créixer més perquè ja era al màxim nivell, però que es referma i solidifica.
Exèrcit espanyol, go home!
Una de les errades polítiques més monumentals que s'han comès a l'Estat espanyol des de l'any 1975, l'ha comesa el govern presidit per Pedro Sánchez: desplegar l'exèrcit espanyol pels carrers i places de les principals ciutats del nostre país i de la resta de l'Estat. Una errada que la 'Democràcia' espanyola pagarà molt cara.
Les mans brutes de Felipe VI
Aquest dies corren per les xarxes molts vídeos que ens expliquen com ens hem de rentar, ben rentades, les mans. També hi ha dibuixos, anuncis de televisió i fulletons explicatius. Però, ves per on, qui ha fet la rentada de mans més pública, i més impúdica, ha estat el rei d'Espanya, Felipe de Borbón, que, com Ponç Pilat, s'ha rentat les mans respecte dels negocis bruts de son pare, Juan Carlos, amb un comunicat, en el qual diu que renuncia a l'herència del seu progenitor.
Els quatre ministres de l'Apocalipsi
Els Quatre Genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen a la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. «I vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro: Vine! I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li varen donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria». [Ap 6:1-2]
'Antes infectada que rota'
Ho direm al principi i ho repetirem al final. El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí. Insistim en la recomanació que fèiem dijous passat: aquests propers dies cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat. També advertíem que, des de les institucions, caldrà actuar amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia.
Idò sí, #BorbonesLadrones
Com una calça que es desfà, la veritat sobre els Borbons s'obre camí. Fa pocs dies el diari 'Tribune de Genève' informava que Juan Carlos de Borbón, el 2008, va dipositar 100 milions de dòlars en un banc de Ginebra, uns doblers que corresponien a una comissió pagada pel rei Abdul·lah d'Aràbia Saudita, pel contracte del TGV (tren d'alta velocitat) a la Meca.
Davant el coronavirus, tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat
L'actual situació de tensió provocada per la pandèmia mundial del Covid-19, posa (i posarà) a prova el nostre sistema sanitari i posa (posarà) en evidència la manca de recursos de la sanitat pública a causa de les retallades durant la crisi econòmica que va començar el 2008 i a causa, també, de l'infrafinaçament que pateixen les Illes Balears des de fa anys.
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- A la mort d'en Joan Taverner
- Els treballadors del 112 de les Balears demanen una gestió pública, responsable i de qualitat del servei
- Arriba la segona Trobada nacionalista dels Països Catalans
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo