Mallorca i les Illes Balears han estat, i són parcialment, societats en xarxa. Avui quan és parla de 'societat xarxa', es fa referència a les societats que viuen, cada vegada més, sota la influència d'internet i les xarxes virtuals. Però just abans que arribàs aquesta revolució, que va començar durant la dècada dels vuitanta del segle passat, vivíem en una societat EN xarxa, on els individus formaven part d'una col·lectivitat composada, com a mínim, per parents i veïnats, que eren l'entramat referencial on es movia... i una xarxa de seguretat per quan arribaven els mals temps.
Aquesta societat en xarxa, amb formes més permeables que fa anys, es manté a bona part de les Balears, per be que ha desaparegut gairebé per complet a Palma, a la majoria de nuclis del municipi de Calvià i als nuclis nous dels municipis de Marratxí i Llucmajor.
A Palma, la majoria de gent viu en edificis de pisos i, en el millor dels casos, coneix i es relaciona amb alguns del veïnats. Als nuclis de Calvià i als nuclis (relativament) nous de Marratxí i Llucmajor, la gent viu en habitatges unifamiliars, adossats uns als altres, però, paradoxalment, fent vida d'esquena als seus veïns, als quals, en general, no coneixen. De fet, en aquests nuclis 'a l'americana', no hi sol haver gaires equipaments, ni espais comuns, ni una plaça on reunir-se.
Aquests dies de confinament, tant a Palma, com a les urbanitzacions, com, per descomptat, als pobles, es produeix un fenomen curiós i interessant: el redescobriment del veïnatge.
El confinament, la necessitat d'interactuar amb els que tens més a prop, els aplaudiments de les 20.00 i la solidaritat generada per haver de compartir angoixes i patiments, ens ha conduït a compartir quelcom més que una salutació mínima o una incòmoda i breu conversa sobre el temps dins l'ascensor.
És una gran oportunitat per teixir noves xarxes, compartir suport mutu i fer-nos el propòsit d'implicar-nos més en el nostre entorn més immediat, encara que sigui amb persones amb les quals compartim menys afinitats que amb les dels nostres grups de Telegram o Wattsapp.
I és una bona oportunitat per plantejar-nos participar més de les associacions del nostre barri o poble.
Començant per les associacions de veïns, tan necessàries i tan necessitades de mans.
I tant, que redescobrim el veïnatge. Només en el meu redol, tres famílies s'han posat a fer hort al bocí de solar que els sobrava. Dues famílies s'han reagrupat, comparteixen habitatge, perquè dues meitats d'aquestes famílies han quedat sense feina. Ah, i la gent del meu redol s'ha posat, ben decidida, a fer pastissos casolans i fins i tot un veí ha aprés a fer pa casolà. La gent es reorganitza d'una manera molt pràctica, entre tant els polítics es dediquen a repensar les coses.