Aquest dies que comprovam la importància de la Cultura i que els creadors ens ajuden a tenir un confinament una mica més passador, ens han de servir per prendre consciència de la importància de disposar d'espais independents de creació lliure.
Aquest dissabte hem rebut, amb dolor, les notícies de la desaparició de dos referents de la cultura lliure i crítica.
D'un costat, hem sabut de la pèrdua de Luis Eduardo Aute, intel·lectual, poeta, artista i defensor d'uns valors de progrés i llibertat que ens identifiquen.
D'altre costat hem rebut, amb dolor, però també amb ràbia, la notícia de la mort de l'activista i cantant turca Helin Bolek, finada als 28 anys d'edat, després de passar 288 dies en vaga de fam, com a protesta contra la persecució i repressió política a Turquia.
A la pràctica, la mort de Bolek és un assassinat de l'Estat turc, que la va sotmetre a ella i al seu grup Yorum, a una persecució policial i judicial infame i indigna. Convé recordar que un company de Bolek, Ibrahim Gorcek, es manté, també, encara avui, en vaga de fam...
Que ningú es vulgui alleujar pensant que és un cas que ens cau enfora, que són coses d'Erdogan...
A l'Estat espanyol hi ha presos polítics i hi ha dotzenes d'artistes perseguits per les seves creacions... I a Mallorca tenim el cas d'en Valtònyc que s'ha hagut d'exiliar perquè va ser condemnat i assenyalat pel contingut de les seves cançons.
Quentin Tqrantino, per posar només un exemple, ha creat autèntiques brutalitats, fins i tot fent referència a personatges reals i ningú l'ha duit a judici per això.