Tomeu Martí
Nous Drets Humans
Els drets humans són aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, perquè pugui gaudir d'una vida digna. Aquests drets són inherents a totes les persones independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
Europa els mira
El 1936, Europa estava dividida. Es miraven els uns als altres amb desconfiança i odi. Mentre Europa no hi prestava atenció, diversos generals espanyols varen fer un cop d'Estat i varen provocar guerra i destrucció.
Tornar al passat, no té futur
Aquests dies de desconfinament progressiu vivim, amb esperança, com l'amenaça mortal de la pandèmia s'alleugereix i tots retornam a una certa quotidianitat. Per desgràcia, però, observam amb alarma, preocupació i decepció com, des de les institucions, s'imposa la idea de que cal retornar al panorama econòmicosocial immediatament anterior a la crisi i a les receptes que ens han duit al col·lapse cíclic: construcció a costa del territori i turisme a costa del demés.
Cinquanta anys empobrint-nos
El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, màxim responsable de la política monetària de l'encara primera economia mundial, va afirmar, en una conferència telemàtica feta la setmana passada, que «l'abast i la velocitat d'aquesta recessió no tenen precedents en els temps moderns».
No pensis en Pedro Sánchez fent l'ullet a Vox
En ple escàndol 'Watergate' i davant les pressions creixents perquè dimitís, el president del EUA, Richard Nixon, va fer un discurs per la televisió i va afirmar: «no som un pocavergonya...», aleshores, tothom el va prendre per un pocavergonya.
A l'arma! (article de 2010)
Aquest dies, trescant per l'ordinador, m'he topat amb aquest article, titulat 'A l'arma', que vaig publicar a Diari de Balears el 9 de desembre de 2010. Vos convit a fer-hi una ullada deu anys després: Espanya està en estat d'alarma. L'estat d'alarma és un règim excepcional que es declara per garantir el restabliment de la normalitat. El Govern espanyol, fent ús de les facultats que li atorga l'article 116.2 de la Constitució de 1978, pot declarar l'estat d'alarma, en tot o part del territori estatal, quan es produeixi alguna 'alteració greu de la normalitat'.
A Espanya, menten papers i menten barbes
Començ a estar una mica fart de sentir polítics d'aquí lamentant que els responsables de l'Estat espanyol els han enganyat. El procés sempre és el mateix, primer t'intenten convèncer de que aconseguiran un bon tracte. A continuació, quan els adverteixes de que no hi ha res a fer, et miren amb aire de condescendència, convençuts que la seva habilitat negociadora i capacitat de persuasió triomfarà allà on tothom ha fracassat...
Han entrat fins la cuina
Si encara continua vigent la gràfica fórmula per definir un sistema democràtic de Winston Churchill: «Democràcia és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues ben cert que és el repartidor de la llet», ja podem aportar (més) proves de que el Regne d'Espanya no entra dins aquesta consideració.
Una crisi amb patates
Entre 1845 i 1850 es produí un daltabaix tràgic en la història d’Irlanda: An Gorta Mór, la Gran Fam. Una fam que provocà una mortaldat terrible. La causa puntual del desastre va ser una plaga que acabà amb la major part de la producció de patata, cultiu quasi únic, i aliment bàsic de la majoria de la població, sobretot la més pobre. Les patates s’havien convertit en un monocultiu a Irlanda, a causa del gran rendiment...
Roosevelt i el govern Armengol
Dubt que hi hagi cap president dels Estats Units d'Amèrica que pugui ser un referent moral des d'un punt de vista humà. Segurament des del punt de vista de capacitat de gestió política, sí que n'hi ha més de dos que poden ser un bon referent.
Serrat, Sopa de Cabra, Miquel Montoro...
Aquests dies que tots hem pogut dedicar més atenció als creadors que vehiculen la seva proposta des de les xarxes virtuals d'internet, he tengut la percepció que bona part dels nous creadors que tenen com a primera llengua el català, comercialitzen, o monetitzen (crec que és el terme googlelià) les seves creacions en castellà.
#MallorCaNostra: activar-nos, participar, transformar i viure!
Aquests dies dBalears i Ona Mediterrània conviden la seva audiència a aportar idees per millorar Ca Nostra, per millorar Mallorca a partir de la finestra d'oportunitat que, paradoxalment, s'ha obert a causa de la suma de crisis que ens ha tocat patir.
O al costat de la societat, o arrasats per la societat
Tornarem a recordar Einstein: «Bogeria: fer el mateix una i altra vegada i esperar resultats diferents» o «no podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que quan els vàrem crear».
Ser nosaltres el canvi
«Les crisis són moments reveladors de les falles d'un sistema i per tant, exerceixen la mediació entre les tendències de fons d'una societat, la consciència dels problemes i les pràctiques que emergeixen per modificar les tendències que són percebudes com a perjudicials per a les persones, encara que siguin funcionals per al sistema» diu al seu llibre 'Ruptura', l'excel·lent intel·lectual, Manuel Castells, que actualment perd el temps
Un avís ben eloqüent
Diverses entitats i moviments socials de les Illes Balears han fet públic un manifest on proposen posar «la vida al centre de les polítiques públiques, prenent decisions valentes respecte a l’emergència climàtica i encarant amb un actitud resolutiva i transformadora i des del diàleg social -ampli i divers- el model socioeconòmic» i exigeixen que «la sortida de la crisi sanitària tengui com a pilars fonamentals la justícia social, climàtica i ambiental i la cura del territori i les persones, com a base d’una nova economia».
Si un tribunal no vol entendre la nostra llengua...
El 10 de maig de l'any 1730, el Consejo General de Castilla ordenava que totes les sales de justícia de Mallorca i de la resta de Països Catalans, fossin proveïdes per funcionaris castellans i que la figura del fiscal fos assignada, exclusivament, a funcionaris castellans.
Qui pidola davant Madrid no em representa
No me sent, en absolut, representat per cap polític que pidola o s'agenolla davant Madrid. I deim 'Madrid' no per referir-nos a la ciutat, ni als que l'habiten, sinó al Madrid polític, talment com hem de suposar que ho fa el diputat Echenique quan acusa Holanda de «robar-nos».
'Lo' de Cercas i 'lo' de Rosell
Aquest diumenge es varen fer públiques dues declaracions que han estat polèmiques i que, segons els meu punt de vista, són molt interessants en tant que són representatives de dos posicionaments que, per fortuna, són molt minoritaris a Catalunya, però que existeixen.
Pel ressorgiment de les Illes Balears
Les Illes Balears, talment com dos terços del Planeta, vivim, encara avui, una tragèdia greu. Un trauma, del qual, per paga, no hem pogut, ni tan sols, fer el dol així com hauríem desitjat. La tragèdia que vivim a les Balears, s'ha vist greument accentuada per dues mancances de naturalesa política que, aquesta vegada, és, com a mínim, legítim pensar que s'han pagat amb un preu terrorífic: el de vides humanes. Les dues mancances d'origen polític són,
Repartir el treball (i gaudir de la vida)
El Primer de maig hem celebrat el Dia Internacional dels Treballadors. Sovint s'aprofita la diada per a reivindicar el 'dret a la feina' de les persones però en realitat, la feina és una obligació que tenim la majoria dels habitants de la Terra per subsistir.
- Sóller: Un metge malmena una pacient catalanoparlant i li diu que com que ha vengut de fora, no està obligat a entendre-la
- Els arquitectes de les Balears alerten dels perills de construir en rústic: «Serem un decorat de cartró pedra on serà difícil viure»
- Brutalitat policial a Palma: surt a la llum el vídeo de l’agressió a una jove per part de la Policia espanyola
- Educació abonarà uns 35 milions d’euros als docents en compliment de la sentència que dictamina el retorn del 2,9 % a les nòmines
- Marta Sastre, víctima d'una agressió trànsfoba: «L'agent em va agafar del coll, em va tirar a terra i em va dir 'Ahora ya no eres tan valiente'»