Diuen que hi ha una maledicció xinesa que consisteix en desitjar a un enemic que visqui 'temps interessants'.

En aquests temps interessants que vivim, veim i experimentam vivències que no hauríem imaginat mai.

En el nostre optimisme vital, en la nostra arrogància (o inconsciència) històrica, no hauríem pensat mai veure i viure, en el nostre entorn més immediat, una situació de confinament domiciliari forçós, notícies de milers de morts diaris, racionament d'alguns subministres o que no poguéssim acomiadar i enterrar els nostres morts així com hauríem volgut.

Tampoc, la immensa majoria, havia previst que viuríem judicis polítics i que tendríem amics nostres a la presó per raons polítiques o persones estimades que s'han hagut d'exiliar a causa de la persecució dels poders de l'Estat espanyol, per raons polítiques i d'opinió.

Avui que vivim tots una mica reclosos. Que patim un confinament amb la manca de llibertat de moviments que implica, ens convé recordar els que, de manera injusta i arbitrària, pateixen la nostra situació multiplicada per infinit.

Avui, per ventura, hi pot haver més gent que es faci una idea aproximada del dolor que pateixen els nostres presos i exiliats polítics en veure anul·lada la seva llibertat i sense poder, ni tan sols, acomiadar-se de les seves persones estimades mortes.

Avui, i cada dia, cal trobar un moment per tenir-los presents.

Carme Forcadell, Dolors Bassa, Charaf Fadlaoui, Ibrahim Afkir, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Daniel Gallardo.

I també: Meritxell Serret, Carles Puigdemont, Jordi Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín, Marta Rovira, Anna Gabriel i Josep Miquel Arenas.