La pandèmia del coronavirus covid-19 ens afecta a tots i, en general, ens perjudica. Però també en això hi ha un biaix marcat pel gènere de les persones, i resulta evident que la crisi provocada pel coronavirus castiga amb més força les dones.

Per començar, afecta les víctimes i possibles víctimes de la violència masclista. Aïllades, incomunicades i obligades a conviure amb l'agressor tot lo dia.

Per continuar, a l'Estat espanyol, gairebé el 90% de les dones assalariades fan feina en el sector serveis i la caiguda de l'activitat afecta especialment el comerç, l'hostaleria, l'educació...

L'escletxa de gènere laboral també posa en risc la salut de les dones, que representen el 75% dels treballadors en activitats sanitàries i de serveis socials. I també són majoria les caixeres en els supermercats, les netejadores, les cuidadores de la infància i de les persones majors. Assumeixen, idò, la càrrega física i emocional i un major risc a infectar-se.
I resulta que ara que els espais de socialització -la feina, l'escola, els centres de dia de majors- desapareixen a causa del confinament, i les seves funcions es transfereixen a l'àmbit domèstic, la càrrega de la seva gestió també recau majoritàriament en les dones.

Aquesta crisi ens obliga a repensar-nos individualment i col·lectivament per millorar com a persones i com a societat. Caldrà tenir en compte, també, el factor gènere.