Tot i tenir de veïnat un dels Estats amb més morts per coronavirus del món, Portugal, de moment, ha patit la mort de 266 persones i compta amb 10.500 contagiats, xifres lamentables, però 'baixes' en comparació amb altres Estats europeus.

Segurament hi té a veure la ràpida decisió del govern portuguès de declarar l'estat d'alarma quan només hi havia 50 casos i cap mort.

El primer ministre lusità, Antonio Costa, nominalment socialista, però en el seu cas, amb una pràctica d'esquerres, va optar per declarar l'estat d'emergència el 13 de març.

Les comparacions són odioses i, a vegades, injustes, però recordem que Pedro Sánchez va declarar l'estat d'alarma a l'Estat espanyol dia 14 de març, amb uns 4.200 casos positius i 120 morts.

Afegim-hi que, en aquest cas, la ciutadania portuguesa s'ha demostrat molt disciplinada. Segur que les dimensions del país i la bona comunicació feta pels líders polítics hi ha ajudat. I ja que hi som, apuntem, també, que el cap de l'oposició, va declarar: «Senyor primer ministre, li desitj coratge, nervis d'acer i molta sort. Perquè la seva sort és la nostra sort».

Tot i amb això, als veïnats dels nostres veïnats, encara els queda superar dues proves molt dures: d'una banda, no han arribat al pic de contagis i per tant, encara no han afrontat el pitjor moment i, de l'altra, caldrà veure com afronten la crisi econòmica que haurà provocat el confinament i l'aturada.

Les primeres idees que ha expressat el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, sonen prou bé: «durant la darrera crisi, cada portuguès va contribuir per a fer viables els bancs. En aquest moment, sabent que la banca està estabilitzada, és una ocasió perquè retorni als portuguesos el que vàrem fer».