Quim Torres
Les Illes tenen ara 166.936 estrangers legals, 36.187 més que fa just un any
Un total de 166.936 estrangers viuen a les Balears amb certificat o targeta de residència. En només un any, la xifra s'ha incrementat amb 36.187 persones (més d'un 27 per cent), segons les dades aportades per l'Observatori Permanent de la Immigració el 31 de desembre del 2007. El nombre d'immigrants ja suposa al voltant del 16 per cent de la població total de les Balears. La crescuda en l'arribada d'estrangers s'explica pel fort increment dels romanesos i dels búlgars, ja que aquests països passaren a formar part de la Unió Europea ara fa poc més d'un any. En dades absolutes, la major presència és la dels marroquins, que en l'actualitat són 23.178, un 18'7% més que l'any anterior.
Sampol clama: «Unitat és l'instrument de tot un poble que es vol alliberar»
Palma visqué ahir un acte històric per als nacionalistes. Per primera vegada en 30 anys, tots els partits no subordinats a la disciplina de Madrid feren un acte públic de suport a una única candidatura a les eleccions generals: Unitat. Devers 350 persones es reuniren al Teatre Xesc Forteza per donar suport al cap de llista, Pere Sampol, el qual afirmà: «Som l'instrument de tot un poble».
La trobada de restes no atura Son Espases
Les restes arqueològiques trobades fins ara als terrenys de Son Espases no retardaran la construcció del macrohospital, que es preveu que estigui acabat a finals de 2009. El projecte tampoc no serà modificat perquè, al marge d'una estructura talaiòtica que ha fet canviar de lloc l'heliport, no ha aparegut cap altre element estructural. Així ho afirmaren ahir els polítics i els tècnics que visitaren la part de Son Espases on estan suspeses les obres pels treballs arqueològics. La zona dels jaciments, on s'han suspès obres, ocupa 63.000 metres i just n'han excavats 4.000. Tot i que els treballs arqueològics poden durar un any, els experts examinen primer les àrees on s'ha de fer l'hospital i, si no hi troben restes estructurals, es recullen les troballes i es permet continuar l'obra. Ara s'acaben les excavacions dels dos darrers punts que afecten l'edifici.
Matas deixà el Govern amb compromisos per 2.367 milions d'euros fins l'any 2036
La comunitat autònoma tancà l'any 2006, el darrer sencer de Jaume Matas, amb un deute de 2.166 milions d'euros. A més, quan partí, el Govern tenia una despesa compromesa de 2.367 milions fins a l'any 2036. Aquestes són les conclusions principals de fiscalització de l'exercici 2006 que ha desenvolupat la Sindicatura de Comptes. Segons el document, entregat ahir a la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, l'endeutament de la Comunitat s'incrementà el 2006 un 11% i el de les empreses públiques, un 24%. Els compromisos de despesa en exercicis futurs creixeran fins a un 28%. Els síndics també donen 28 consells per millorar la tamitació de les subvencions.
El PP vota ara al Consell a favor de deixar fer pisos socials en sòl rústic de transició
El PP donà hir la sorpresa en el ple del Consell de Mallorca, ja que votà a favor de la possibilitat de construir habitatges socials en sòl rústic de transició, segons defensà el seu portaveu, Fernando Rubio. Abans s'hi oposaven i ho havien atacat.
Balears hauria de rebre 300 milions més amb un finançament basat en la població
El finançament de les Balears augmentaria en gairebé 300 milions d'euros anuals si, en lloc dels criteris de redistribució actuals, s'imposàs el criteri de fer-ho conforme a la població. Aquesta és una de les reivindicacions bàsiques de la plataforma creada per les principals entitats econòmiques de l'Arxipèlag, que ahir signaren la proposta que plantejaran als partits. La plataforma és liderada pel Cercle d'Economia i integrada per entitats com la Cambra de Comerç o la Caeb. El sistema actual es basa en la població de 1999, devers 750.000 habitants, i no en el més d'un milió de persones que hi ha en l'actualitat. Les Illes són la comunitat amb més ingressos fiscals per càpita.
Armengol vol resoldre el finançament del Consell participant en tributs del Govern
La presidenta del Consell, Francina Armengol, anuncià ahir, en el debat de política general de Mallorca, la reforma imminent de la Llei de finançament de les institucions insulars. Així, exigirà que el Consell passi a gestionar els tributs del Govern. El territori i l'urbanisme també capitalitzaren bona part de les intervencions. Armengol es comprometé a garantir la màxima seguretat jurídica en tot allò que es refereixi a ordenació territorial. En aquest sentit, apostà per «harmonitzar creixement i protecció». El PP qualificà l'actual govern del Consell de «sucursal» de l'Executiu balear, i afirmà que «no té gens de pes polític». UM també reclamà més decisió en defensa del territori.
- 'No excloguis ningú. Comparteix el català', la campanya per a sensibilitzar els parlants de la importància de mantenir la llengua pròpia
- Vox insisteix que IB3 «no és necessària» i assegura que la televisió franquista era «de més qualitat i més objectiva»
- Acció solidària amb Palestina contra les oficines del Santander a la UIB pel Dia de la Nakba
- Entitats es reuneixen a Palma perquè la manifestació per a posar límits al turisme sigui «el més massiva possible»
- Maria de Lluc Muñoz (Grup Blanquerna): «Continuarem amb el camí d'intentar marcar quines són les accions que ens haurien de dur a l'alliberament del nostre país»