Palma visqué ahir un acte sense precedents en la història recent. Per primera vegada en 30 anys de democràcia, tots els partits nacionalistes de Balears feren un acte públic de suport a una única candidatura: Unitat per les Illes, la coalició que uneix en una sola llista a les generals el PSM, UM, Esquerra i Entesa. «Unitat és l'instrument de tot un poble que es vol alliberar», clamà el candidat al Congrés, Pere Sampol, i les més de 350 persones que omplien el Teatre Xesc Forteza l'aplaudiren.
L'auditori era ple en el primer acte públic d'Unitat. Hi eren els principals dirigents de les formacions integrants: Biel Barceló, del PSM; Miquel Nadal, d'Unió Mallorquina; i Biel Huguet, d'Entesa. Joan Lladó, d'Esquerra, no hi era i el seu lloc l'ocupà la diputada Esperança Marí. Important fou la presència de membres d'UM entre el públic, tot i que l'expresidenta, Maria Antònia Munar, no hi era. Precisament la seva candidata a Unitat, la número dos Margalida Miquel, obrí el torn d'intervencions. «Fem votera!», exclamà. La seguí el batle de Vilafranca i president d'Entesa, Jaume Sansó, que es presenta al Senat i que es demanà quantes propostes per Balears han defensat els diputats i senadors del PP i del PSOE. L'altra candidata al Senat, Helena Inglada (Esquerra), reclamà la reforma de la cambra alta.
I després arribà Sampol. El de Montuïri no es cansà de dir que «Unitat és més que la suma de partits», és «el resultat de més de 30 anys de lluita per la terra, la llengua, el patrimoni, els símbols d'identitat», «som els hereus de 30 anys de lluita per recuperar la dignitat d'un poble», afegí. «Vàrem tombar el Govern de Matas quan pareixia impossible», afirmà entre aplaudiments, «però tenim una espina clavada: aconseguir una veu independent a Madrid. És difícil, però podem rompre el bipartidisme, podem guanyar el centralisme». «No ens defenseu més», demanà Sampol a un PP i a un PSOE que «ens han condemnat a ser els darrers en finançament» i «s'han cansat de fer gols a la nostra porteria». El nacionalisa acabà amb crits de «junts» i «units», que el públic seguí timidament. Després, aplaudiments.
