Miquel Ferrà i Martorell
L'Alzina (1880)
De vegades podríem pensar que els grans poetes de l’Escola Mallorquina, Costa i Llobera, Alcover, Pons i Gallarza, Salvà, Colom, etc., que expressaren part dels seus sentiments a través de la natura i no poques vegades lloant la pervivència d’un arbre patriarcal...
El càncer industrial (1975)
Michele Fluck publicava en aquestes dates a la revista nord-americana Science for the People, de Sommerville, Massachussetts, un documentat treball sobre una de les causes de mortalitat més freqüents en els dies que corren i que ve a demostrar, una vegada més...
Àguila marina (1888)
De les àguiles peixeteres o marines es conta la següent anècdota:"L’àguila marina és així anomenada no perquè sàpiga nedar a la mar, sinó perquè a més d’alimentar-se d’ocells i petits quadrúpedes és afeccionada als peixos i, deixant-se caure i donant una urpada...
Els dimonis boiets (1859)
Conta l’arxiduc Lluís Salvador, tan prompte hagué replegat un feix de les nostres rondalles, una narració popular de la zona de Calvià i Capdellà: "Ses Coves d’ets Armaris eren ses cases des dimonis boiets de Son Martí i aquests dimonis boiets eren el reverend diable...
La mòmia del museu (1867)
Viatjava molt i feia col·lecció d’objectes exòtics i peces d’art o arqueologia. Diuen que sempre duia alguna cosa curiosa dels països on anava. Una d’aquestes adquisicions era una autèntica mòmia egípcia, avui a la biblioteca museu que porta el seu nom: Víctor Balaguer...
“La Marsellesa” i Rouget de Lisle (1791)
Sembla que Claude Rouget de Lisle, militar francès, amb afecció per la poesia i la música (Lons-le-Saunier, 1760-Choisy-le-Roi, 1836) havia preparat ja l’hivern del 1791 l’esbós d’un himne de batalla que prendria forma definitiva l’abril de l’any següent, exactament la nit del 25...
Els poemes de Bernal (1933)
1933. Un grup d’escriptors en llengua catalana contribuïen a la publicació d’un recull de poemes de la poetessa cubana Emilia Bernal, que durant la seva visita al Principat i Mallorca deixava tants records i bons amics. Amics "caiguts del cel", com li agradava de dir...
El quart regiment (1830)
"Juràrem a Varsòvia mil valents/ no disparar enmig de la batalla / un sol tret, i atacar bravament/ només en el fusell calada, la baioneta./ I Polònia, enmig de la major tragèdia/ no oblidarà mai el cinquè regiment." "I quan entorn de Praga combatérem/ cap arma de foc...
El foc fatu (1850)
Contava el meu avi, supervivent de la guerra de Cuba, que anant una vegada amb la tropa pels voltants d’un poble passaren prop del seu cementiri. El clima era molt humit i ploviscós. Aleshores veren uns llums i es pensaren que eren els fanals d’un tren...
El camí del cementeri (1887)
La revista La Roqueta, periòdic independent que "sortia a rotlo, per los presents, cada dissabte", parlava en el seu número 45 de la passada festa de Tots Sants i els Morts. Publicació en català illenc i vitenc, venuda al preu de cinc cèntims a Ca’n Gelabert...
Els raïms de l'ira, de John Steinbeck
"El poble de pelleringues restava vora el riu; i les cases eren tendes de campanya, i reductes envoltats de males herbes, cases de paper, munts de fems i escombraries. L’home que hi duia la seva família esdevenia a l’instant un ciutadà de Hooverville...
El pedagog (1879)
D’aquesta manera, el Logos –que estima plenament els homes–, disposat a oferir-nos la salvació, realitza en nosaltres un hermós i eficaç programa educatiu; primer ens convida a creure en uns ideals; llavors ens educa com un pedagog i finalment ens ensenya...
Un sastre no tan valent (1914)
"A una vella plaça silenciosa/ on dormen els aromers malaltissos/A un costat l’església, amb els seus tristets/ sants de pedra, i a l’altra vora/ la casa de la vila. Hi viu el sastre/ que en complí seixanta. Vestit de negre,/ porta ulleres i cus.
El celler i els seus escenaris (1873)
És opinió generalitzada que el cor de la vila de Pollença és la seva popular Font del Gall, a la Plaça de l’Almoina, inaugurada el 1827. De pedra, té la forma d’una gegantina copa amb tapadora. Aquesta encimalada per una bolla i la graciosa figura d’un gall metàl·lic...
L'ermita de Manosque (1954)
Jean Giono nasqué a un petit poble de l’Alta Provença el 1895 i, formant part d’una família amb serioses limitacions econòmiques, hagué d’abandonar els seus estudis i cercar feina per tal d’ajudar al sosteniment de ca seva. Però la seva fam de cultura mai assaciada...
Una visió d'Andratx (1948)
"Andratx és una població que té dues parts: una part antiga, que podria ser qualificada de pintoresca, i una part moderna i quadriculada, producte de les emigracions successives al Caribe (a Cuba concretament), que és molt agradable, molt ben posada...
Un personatge tenebrós (1950)
L’escriptor Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda publicava la monografia La nobleza mallorquina y el conde Malo, textos d’una conferència que havia llegit en el Museu Arqueològic Diocesà el 1922. Ben documentat, el llibre exposava al gran públic una figura ben singular...
Un Crist supervivent (1780)
La primavera del 1343 el rei Jaume III de Mallorca venia a l’Illa amb un exèrcit de tres-cents cavallers i més de quinze mil homes d’infanteria i cobria amb ells la zona muntanyenca que va de Cala Fornells a Santa Ponça. Arribaven, passat un mes...
Una idea del canonge Colell (1886)
El senyor Llorenç Roses Siragusa encarregava a Josep Goday els treballs d’ordinació i planificació en unes terres costaneres de la seva propietat per tal de fer-ne una urbanització turística. Això s’esdevenia el 1934 i la memòria fundacional deixava...
Emilia Bernal (1932)
Visità Mallorca quan Espanya era republicana. Hi restà prop d’un any i va fer amistat amb literats de llengua catalana com Llorenç Riber, Guillem Colom, Octavi Saltor... i sembla que tingué, així mateix, una relació sentimental amb Llorenç Villalonga...
- Prohibeixen l’ús de telèfons mòbils a tots els centres de les Balears sostinguts amb fons públics
- Assemblea i dinar per celebrar els 40 anys del Blanquerna
- Consideres que importar residus d’altres illes a Mallorca és un despropòsit?
- Maria de Lluc Muñoz: «La via autonòmica dins l’Espanya borbònica s’ha demostrat estèril i insuficient»
- El Pi: «És imprescindible frenar en sec el boom poblacional que amenaça la nostra qualitat de vida i l’equilibri del territori»