"Andratx és una població que té dues parts: una part antiga, que podria ser qualificada de pintoresca, i una part moderna i quadriculada, producte de les emigracions successives al Caribe (a Cuba concretament), que és molt agradable, molt ben posada i una mica freda. No pot dir-se que hi hagi un nexe de continuïtat entre ambdues poblacions: semblen bastant ben unides. La part vella sembla fins a un cert punt haver-se modernitzat i la part moderna no presenta ínfula de cap mena de construccions modernistes. Passant per aquests carrers s’intueixen cases molt discretes, amb mobles excel·lents, llits còmodes i robes eficaces i positives...".
Qui fa aquesta descripció és el tantes vegades esmentat Josep Pla, un homenot més d’aquest món de la cultura, nascut a Palafrugell el 1897 i que deixà aquesta vida a Llofriu, Girona, el 1981. Com podem observar la seva prosa directa i expressiva en els seus diaris i cròniques de viatges el fan un extraordinari observador social. Obres seves com El quadern gris, 1918-1919, o Homenots, 1958-1962, el defineixen com un intel·lectual mai satisfet i sempre voluntariós i a l’hora de mirar els altres, un gran retratista de físics i psicologies. Tornant al tema que ens ocupa, diu:
"Andratx és una població situada a la part alta i marginal d’una vall que des de la mar s’endinsa cap a l’interior en una extensió de set quilòmetres i que després continua, més estreta, en direcció a la zona muntanyenca del morro més occidental de l’illa. Aquesta vall és pràcticament coberta d’ametlers. L’amatler a Mallorca és un cultiu tardà. El fruit d’aquest arbre és de qualitat superior. L’amatler va substituir amb avantatge garrofers i oliveres. A l’illa hi ha sis milions d’ametlers en rendiment, segons les estadístiques. L’ametla d’Andratx és de les millors de l’illa.
I Pla, com Baltasar Porcel, el gran narrador andritxol, observa també la història que com un oratge subtil roda pels carrers i parla dels temps passats... "A més d’una població rural, és una població marinera, de navegants sobretot, d’emigrants, d’aventurers, de rendistes. És una població d’expulsió i una població de tornar. En realitat, una població obsessiva, d’arrels en la terra, d’una història fascinadora, apassionada i certa...".
Així és. I té topònims propis de referència com Batabanó, una badia i municipi al sud de Cuba, dins el departament de l’Havana, on es pescava l’esponja. "Aquesta història del Pariatge de gairebé cinc segles d’anarquia feudal, de misèria i d’inseguretat, s’intueix una determinada psicologia d’un enorme interès, d’un personalisme fascinador i d’una categoria vital magnífica...". Josep Pla s’entusiasmava amb aquella vila i aquella contrada on encara el turisme només hi havia arribat molt tímidament i on es podia assaborir, en el forn local, un "gató" excelElent, la clàssica coca afrancesada amb pasta d’ametla del país.
