Sembla que Claude Rouget de Lisle, militar francès, amb afecció per la poesia i la música (Lons-le-Saunier, 1760-Choisy-le-Roi, 1836) havia preparat ja l’hivern del 1791 l’esbós d’un himne de batalla que prendria forma definitiva l’abril de l’any següent, exactament la nit del 25. En arribar a Estrasburg, li donaren la notícia que havia estat declarada la guerra contra Àustria i el batle d’ aquella ciutat, Dietrich, reuní a ca seva alguns dels voluntaris que havien de marxar al combat. Parlaren de la necessitat de tenir un cant guerrer que pogués animar els soldats. Aprofitant l’avinentesa, el jove Claude es va treure de la butxaca uns papers.
Rouget de Lisle era capità d’enginyers i la seva veu, malgrat la seva jovenesa, força respectada. Rouget, tanmateix, es va fer pregar una miqueta, com era cortesia de l’època, tot dient que no mereixia tal honor, però així i tot, al cap d’una estona exposava la seva idea. No era fàcil reunir en una sola persona el geni del músic i la sensibilitat del poeta, i el batle va recòneixer que aquell n’era el moment. Treballà Claude durant tota la nit dins la seva cambra, assajant versos que ja havia escrit i tonades que li anassin bé. Li posà per títol Cant de guerra per a l’èxèrcit del Rin, i tothom ho celebrà força.
Passat algun temps després arribava a París un batalló de voluntaris, els quals, en la seva ruta a través de França, des de Marsel la, havien cantat aquest himne. Fou des de llavors que fou anomenat La Marsellesa i, entonat aquest amb gran entusiasme a les victorioses batalles guanyades pels soldats de la República, fou declarada cançó nacional per la Convenció el 14 de juliol de 1795.
Confirmada després per la Cambra de Diputats el 14 de febrer de 1879. A partir d’aleshores, amb una lletra inspirada per les circumstàncies del moment, confirmaren els pares de la Pàtria que no només era lletra i música per a temps de guerra, sinó també durant la pau: allò que havia d’afirmar en qualsevol temps l’esperit d’independència i de patriotisme del poble, símbol d’unes creences. Es dóna el detall curiós que Rouget de Lisle només en composà les sis primeres estrofes i la setena, o sia, la que diuen "dels nins", hi ha estat afegida després. La música, que com hem vist també era obra de Rouget, ha patit modificacions a través dels anys.
Aquesta és la que diu: "Nous entrerons dans la carrière/ Quan nosainés n’y seront plus,/ Nous hi trouverons leur poussière/ et l’exemple de leurs vertus,/ Bien moins jaloux de leur survivre/ Que de partager leur cercueil,/ Nous aurons le sublime orgueil/ de les venger ou de les suivre." O, en altres mots, "els infants seguiran els seus majors i fins i tot tendran enveja dels que ja han passat a millor vida, gent que són destinats a emular."
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.