algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

La mòmia del museu (1867)

Viatjava molt i feia col·lecció d’objectes exòtics i peces d’art o arqueologia. Diuen que sempre duia alguna cosa curiosa dels països on anava. Una d’aquestes adquisicions era una autèntica mòmia egípcia, avui a la biblioteca museu que porta el seu nom: Víctor Balaguer. Quan passà la duana no sabien ni ell ni els funcionaris com declarar aquella cosa. Finalment el facturaren com a "bacallà sec".

Interessant és la figura d’aquest patrici. Víctor Balaguer i Cirera va néixer a Barcelona el 1824 i morí a Madrid el 1901. Pot ser considerat un dels polítics catalans més importants del segle XIX i entenia que la construcció d’un país s’havia de fer de manera simultània des de tots els camps socials, polítics i culturals. Ell mateix és autor de poesia, prosa, premsa, teatre i textos polítics i en la majoria d’aquesta obra trobarem conceptes que ajuden a crear una consciència col·lectiva catalana.

No és estrany que un dels seus pseudònims fos Lo Trovador de Montserrat. És autor, fins i tot, d’una òpera, Los Pirineus, musicada per Felip Pedrell. Impulsor de la Renaixença catalana, promotor dels jocs florals, mestre en Gay Saber, cronista de Barcelona... Incorporat al Partit Progressista, participà en la conspiració per enderrocar els borbons, qualcom que l’obligaria a exiliar-se.

Després de la Revolució es dedicà encara més activament a la política i va influir en benefici dels interessos catalans. Fill d’un metge d’ideologia liberal restaria orfe sent infant petit. És curiós que la seva mare el desheretàs per tenir aquelles idees radicals. Es va fer maçó i col·laborà en premsa compromesa amb el liberalisme i el progressisme com El Constitucional, El Laurel, El Genio i La Lira. El 1846 se n’anava a Madrid per primer cop i contactava amb personalitats polítiques i literàries del moment.

Fundà després a Barcelona el diari liberal La Corona de Aragón, en què, com diu un comentarista, "Declarava una adhesió fervent al passat gloriós de Catalunya alhora que exigia una descentralització per als territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa. Els seus anys d’exili a França del 1865 al 1867 per haver participat en la conspiració del general Prim li fou d’un cert profit. També allà va conèixer i participà en trobades de personatges polítics i literaris destacats com era Frederic Mistral. Participà del Felibritge, del qual fou nomenat vicepresident. També fou membre de la delegació catalana que entregà la Copa Santa als escriptors occitans. El 1867 pogué tornar a Catalunya i durant el breu regnat d’Amadeu I d’Espanya fou ministre de Foment i d’Ultramar. Tornà a ocupar el mateix càrrec durant la Primera República Espanyola (1871) i durant el govern de Práxedes Mateo Sagasta del 1886.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.