cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 28°
33°

El pedagog (1879)

D’aquesta manera, el Logos –que estima plenament els homes–, disposat a oferir-nos la salvació, realitza en nosaltres un hermós i eficaç programa educatiu; primer ens convida a creure en uns ideals; llavors ens educa com un pedagog i finalment ens ensenya... De les tres coses que hi ha dins l’home: costums, accions i passions, el Logos Protrèptic es fa càrrec dels costums... Un Logos presideix també les nostres accions: el Logos conseller... Ara, actuant successivament en qualitat de terapeuta i de conseller, ens fa de guia en el guariment de les nostres passions i li hem de donar l’únic nom que per natura li correspon, el de pedagog...".

Qui això escrivia era el savi Climent d’Alexandria a la seva magna obra El pedagog (180 dC), el qual, entre d’altres autors clàssics i moderns, inspirà Guillem Cifre de Colonya (Pollença, 1852-Lió, França, 1908) per dur endavant la seva vocació en el camp de la pedagogia avançada. El 1876 acabava a Madrid els seus estudis de dret i alhora començava una tasca de professor auxiliar de psicologia, geografia, lògica i ètica a la Institució Lliure d’Ensenyament que acabava de fundar Francisco Giner de los Ríos.

Estudià en profunditat l’estudi de la filosofia krausista de la qual després fou entusiasta propagador. Aquell ideari el dugué a fundar el 1879 la Institució d’Ensenyament de Pollença, de caràcter laic i que li reportaria les antipaties del clergat mallorquí, en general. Decidit a acceptar el repte, reformà els estudis primaris amb llibertat d’ensenyament, educació mixta i classes nocturnes per a adults. Aquella pedagogia progressista, de caire liberal, amb missatges de culturització de masses tampoc no convenia a una societat classista i caciquil com la que havia de viure aquesta illa generació rere generació.

Un poble amb esperit crític i una educació que el pogués alliberar a través d’un procés racional no convenia gaire els interessos dels poderosos. Però Guillem no reculà en els seus propòsits i hi afegí altres iniciatives no menys populars com la fundació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Pollença que no tenia cap altre objectiu que combatre la usura i fer préstecs a baix interès. Membre del Partit Republicà fou regidor per dues vegades, 1885 i 1985, de l’Ajuntament de Pollença. Aconseguí que fos una realitat l’estació local de telègrafs i també una societat d’assegurances contra la malaltia, la vellesa i la invalidesa.

Fill il·lustre de Pollença, representa la innovació pedagògica i l’altruisme illenc. Un premi de prestigi, patrocinat per la Caixa d’estalvis que fundà, guardó per a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, porta el seu nom. Com havia escrit Climent d’Alexandria: "Hem de fer ús de les riqueses d’una manera raonable, i fer-ne part els altres amb generositat, no a disgust, ni amb avarícia, i no canviar l’amor envers del que és bell per l’amor a un mateix...".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.