"El poble de pelleringues restava vora el riu; i les cases eren tendes de campanya, i reductes envoltats de males herbes, cases de paper, munts de fems i escombraries. L’home que hi duia la seva família esdevenia a l’instant un ciutadà de Hooverville. Sempre era anomenada Hooverville. L’home hi muntava la seva tenda tan prop de l’aigua com podia; i si no tenia tenda anava a l’abocador de la ciutat i cercava cartrons per a construir-se un habitatge. I quan arribaven les pluges, aquelles cases es desfeien. Hom s’establia a Hooverville i cercava feina, i anant d’ací a allà perdia els pocs cèntims que li restaven en benzina. Hora foscant els homes, asseguts en terra, es reunien per a la conversa i parlaven de les terres de conreu i altres coses que havien vist...".
Aquest fragment pertany a la novel·la de John Steinbeck que porta per títol Els raïms de l’ira i que fa una llarga denúncia de la situació que visqué els Estats Units després del crac de la borsa a Wall Street, un drama que dugué milers i milers de treballadors a l’atur i al suïcidi i la desesperació a molts empresaris arruïnats. Steinbeck, nascut a Salinas, Califòrnia, el 1902, tenia vint-i-quatre anys quan hagué d’abandonar els seus estudis en la universitat d’Stanford i treballar en els més diversos oficis, la majoria de caràcter manual.
D’aquesta manera va poder prendre contacte amb els desheredats socials i prendre consciència de la miseria en què vivien les classes menys afavorides. La seva primera novel·la tractava sobre una vaga de la gent del camp i tingué ja una certa ressonància. Però l’èxit li arribà amb l’obra abans esmentada, publicada el 1939, i més encara quan aquesta fou traslladada al cinema. La novel·la li va valer el premi Pulitzer el 1940 i aquell mateix any el film esdevenia un dels grans clàssics del cinema.
Protagonitzat per Henry Fonda i Jane Darwell, dirigit per John Ford, aconseguia un Òscar a la millor direcció, mentre que la fotografia en blanc i negre de Gregg Toland era molt ben lloada per la crítica. Els raïms de l’ira narren l’èxode d’una família de pagesos pobres des d’Oklahoma fins a Califòrnia, durant la depressió econòmica dels anys 30. Arribats al punt de destinació, continuaran duent una vida en condicions miserables.
"Los Estados del Oeste, nerviosos bajo el cambio que se inicia, Tejas y Oklahoma, Kansas i Arkansas, New México, Arizona, Califòrnia. Una sola família expulsada de la terra. El pare demanà doblers al Banc i ara el Banc vol la terra. La companyia explotadora de la terra vol tractors que hi treballin i no famílies de pagesos... Un home, una família feta fora de la terra; aquest cotxe tot rovellat que cruix pel camí, anant vers l’oest. Han perdut la terra. Un sol tractor els ha deixat sense terra. Resten sols i desconcertats. I de nit, la família acampa entorn d’una foguera...".
