algo de nubes
  • Màx: 11.84°
  • Mín: 7.77°
11°

Una idea del canonge Colell (1886)

El senyor Llorenç Roses Siragusa encarregava a Josep Goday els treballs d’ordinació i planificació en unes terres costaneres de la seva propietat per tal de fer-ne una urbanització turística. Això s’esdevenia el 1934 i la memòria fundacional deixava escrit i imprès que "Palma Nova, ubicada entre la carretera d’Andratx i la mar, ha de ser per la seva bellesa natural i per la seva situació no molt allunyada de Palma, catorze quilòmetres, un terreny urbanitzable que reuneix les millors condicions per ser convertit en una veritable ciutat-jardí. Tenia també molt clar Lloranç Roses quin era el valor històric de la zona, sobretot, per la presència en un dels seus pinars de la Creu dels Montcades, monument petit en la seva senzillesa però gran pel que fa a l’episodi que ens recorda.

Tres foren els cavallers de la casa Montcada que havent assistit a la conquesta de Mallorca al costat del Rei en Jaume, hi deixaren la pell. Moriren a la batallà que tingué lloc en aquells paratges: Ramon de Montcada, senyor de Tortosa; Guillem, el seu nebot, i Guillem, el seu fill. Els soterraren sota un gran pi que diuen visqué fins a l’any 1914 i al costat del qual, la primavera del 1887 es col·locà una creu commemorativa que dugueren a Mallorca un grup de poetes de Catalunya Principat, Catalunya Nord i Provença, creu que es pot veure actualment en bon estat de conservació. Un dels més destacats expedicionaris era el poeta Jacint Verdaguer, que pogué veure encara les proporcions gegantines d’aquell pi, que qualificà exemplar entre històric i llegendari de "revenguda soca i esponerós brancatge, que els ulls d’homes entesos, fa segles que va eixir i pot viure segles segons la robustesa i vigor que mostra.

Aquell acte d’homenatge i aquella fraternal expedició havien estat idea del canonge poeta Jaume Colell que mesos abans havia visitat l’indret. La festa inaugural era comentada així en el setmanari La Roqueta: Dijous matí a les vuit era l’hora assenyalada per l’expedició al pi dels Montcades i aquesta es va fer tal com havia estat projectada. A les nou i mitja l’eminent i modestíssim autor de l’Atlàntida i dels Idil·lis, mossèn Verdaguer, es revestí per celebrar una missa que fou dita devora el pi mateix... El poble oí amb tota religiositat la missa i escoltà també el capítol... tan senzill com eloqüent de la Crònica del Rei en Jaume, on es conta la batalla dins la qual trobaren mort els Montcades...".

Literats presents Perpratx, Laforgue, Donnadieu, Riera y Bertran, Cabot, Pere d’Alcàntara Penya, Rubió i Ors... i d’altres contemplaren aquella creu de ferro, estil neogòtic, amb les barres catalanes en el seu centre i aixecada sobre un sòcol de pedra de Santanyí que en una cara duu l’escut dels Montcada i en l’altra les dates commemoratives.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per maria eugènia, fa mes de 15 anys
Colell és l'autor d'aquests versos:
"No reclamo el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l'hi donen... se'l pren!"
Sovint s'han atribuït (erròniament) a Marià Aguiló per la gran similitud, tant de contingut com d'estructrura, d'aquest versos:
Cap nació pot dir-se pobra
si per ses lletres reneix;
poble que sa llengua cobra
se recobra a si mateix!
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente