Miquel Ferrà i Martorell
La contracultura dels reis Catòlics (1496)
A final del segle XV, els reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, rebien queixes dels estaments eclesiàstics a causa de l’existència i difusió de llibres que consideraven perillosos per a l’esperit dels creients. Estudiaren els monarques aquell tema...
Una crònica de Pero López (1400)
De 1349 a 1419 la guerra entre el rei Pere I de Castella i el seu germanastre Enric de Trastàmara pren caràcter internacional i es converteix en etapa marginal de la Guerra dels Cent Anys, amb la intervenció de França mitjançant les Companyies Blanques...
Crònica d'un progrom (1410)
"Aquells dies arribaren a la cambra on hi havia el Consell dels senyors, cavallers i procuradors, als quals s’unien els jueus de la Cort del Rei, que havien vingut dels llocs més honrats del Regne per passar comptes de les rendes que s’havien de fer, i aquests digueren...
El que deia “Nuevo Vapor”(1835)
El periòdic Nuevo Vapor dedicava un article a Catalunya. Algunes de les coses que deia aleshores, i suposam que molta més premsa, ens fan pensar en aspectes de la situació actual. El preu fiscal de Catalunya per pertànyer a Espanya, entre d’altres coses...
La febre de l'or (1533)
"Havent marxat el capità Ferran Pizarro amb els cent mil pesos d’or i cinc mil marcs d’argent que foren tramesos a Sa Majestat pel seu reial missatger, d’allà a deu o dotze dies arribaren els dos espanyols que duien l’or del Cuzco i de seguida en varen fondre...
Crònica d'una victòria musulmana (1086)
Ho contava Ibn Abi Zar a la seva Rawd al-Qirdas i ho feia amb tots els detalls descriptius de la millor epopeia. Els reis de Taifa havien demanat l’ajut dels almoràvits i aquests causaren serioses derrotes als monarques cristians, entre els quals a Alfons VI de Castella...
Els voluntaris de Pitarra (1893)
El periòdic humorístic mallorquí En Figuera publicava en el seu número d’aquestes dates un poema dedicat als voluntaris catalans de la guerra de l’Àfrica de 1850 i del qual és autor Frederic Soler, àlies Pitarra, qui la va llegir en el teatre Romea de Barcelona dia vintè del mes anterior...
Larra i la llibertat literària (1836)
Mariano José de Larra (Madrid, 1809-Id. 1837) fou un escriptor compromès amb la realitat del seu temps i el fenomen cultural representat per un romanticisme que havia fet bandera pròpia de la paraula llibertat. Els seus escrits de crítica social...
Una llegenda araucana (1920)
"Deim nosaltres, els indis, que el tigre és el senyor de la terra. No fa mal si no li causen cap ofensa. Quan el volen per enemic, ell ho sap, i amuntega rancúnia dins el seu cor per matar-lo. Entre nosaltres és ben reconescut, això: no fa mal si no el fan enfadar...
Un Estat federal (1873)
Es redactat un projecte de Constitució. Es tractaria de crear un Estat federal que pogués satisfer les ànsies progressistes d’una callada majoria. Durant aquell sexenni revolucionari, es cercaren tantes fórmules com teòrics es trobaven en els poders públics...
El manifest de Sandhurst (1874)
El Príncep d’Astúries, que seria després Alfons XII, rei d’Espanya, escrivia un manifest que volia ser la justificació per a l’enderrocament de la Primera República, en la qual tants espanyols havien dipositat les seves esperances: "En virtut de l’espontània i solemne...
El que pregonava Gil Robles (1933)
La Constitució de 1931 havia establert el sufragi universal. Les dones espanyoles pogueren exercir per primera vegada el dret al vot en les eleccions a Corts de novembre de 1933, per a les quals la CEDA havia realitzat una activa propaganda...
El doctor Watson (1887)
"El 1878 em vaig graduar de doctor en Medicina per la Universitat de Londres, i seguidament vaig anar a Netley per complir el curs obligatori que em permetria exercir de metge cirurgià de l’exèrcit. Un cop realitzats aquests estudis, vaig esser, en el seu moment...
Una carta de Madame de Sevigne (1664)
Marie de Raboutin-Chantal, marquesa de Sevigné, escriptora nascuda a París el 1626 i morta a Grignan el 1696. Potser el més interessant de la seva producció són les cartes que dirigí durant més de tres dècades a la seva filla, i que contenen el gran valor documental...
El porc i el llebrer (1850)
Manuel Bretón de los Herreros, dramaturg i poeta, nascut a Quel el 1796 i mort a Madrid el 1873, va fer una obra notablement influenciada per moratiniana. El seu teatre aconseguia la màxina expressió en el si del neoclassicisme costumista...
Aquell detectiu Bolavà (1930)
És una criatura inventada per Josep Maria Folch i Torres i a la qual donà imatge gràfica el dibuixant, sempre inspirat, Joan G. Junceda. Li deien en Bolavà detectiu, i el relat se subtitulava "Memòries íntimes d’un detectiu eixerit". Inclòs dins la Biblioteca Patufet va fer les delícies...
Els grafits de l'ase (1857)
En el segle II, a Roma, varen córrer moltes calúmnies contra els cristians, propaganda popular per a denigrar-los i fer-los indesitjables a la convivència amb la resta de llatins i llatinitzats. Els acusaven de practicar una religió antropòfaga, d’intrigar contra persones honorables...
La mare natura (1887)
"Els núvols, com fets de boirina i tintes grisenques obscures, com tinta dissolta, anaren replegant-se, replegant-se, amuntegant-se més aviat, a les altures del cel, rumiant si es desfarien o no es desfarien en el decurs d’una ruixada. Resolgueren finalment la primera cosa...
La Pola (1775) II part
Policarpa avançà vers el cadafal amb serenitat, el cap alt, i hi ascendí amb bravesa. Moments abans de caure sota el plom de les armes espanyoles i tot veient que formaven l’escorta espanyola alguns naturals del país, els reganyà tot dient: "Vils americans sou vosaltres!...
La Pola (1775)
Nasqué a la vila de Guaduas, en el departament de Cundinamarca, de família humil i el seu nom complet era Policarpa Salavarrieta, encara que fou coneguda tot simplement per La Pola. Des de ben joveneta era una entusiasta revolucionària. Com el seu llinatge indica...
- Prohibeixen l’ús de telèfons mòbils a tots els centres de les Balears sostinguts amb fons públics
- Consideres que importar residus d’altres illes a Mallorca és un despropòsit?
- L'extrema dreta reivindica que el decret sobre català a la funció pública inclou les seves exigències i amenaça: «És només el principi»
- Assemblea i dinar per celebrar els 40 anys del Blanquerna
- El Pi: «És imprescindible frenar en sec el boom poblacional que amenaça la nostra qualitat de vida i l’equilibri del territori»