És una criatura inventada per Josep Maria Folch i Torres i a la qual donà imatge gràfica el dibuixant, sempre inspirat, Joan G. Junceda. Li deien en Bolavà detectiu, i el relat se subtitulava "Memòries íntimes d’un detectiu eixerit". Inclòs dins la Biblioteca Patufet va fer les delícies del públic lector infantil i juvenil del temps de la República dins tota l’àrea de parla catalana. Una característica d’aquestes narracions és que les aventures del personatge, com d’altres del mateix autor i col·lecció, a més de còmiques ens resulten estrambòtiques, un tant surrealistes. No ens ha d’estranyar puix que l’escriptor seguia els corrents artístics i literaris de l’època.
I encara hi afegiria cinematogràfics: germans Marx, Oliver i Hardy, el Charlot del Dictador o de Temps moderns... Recordem que aquest moviment, sorgit després de la Primera Guerra Mundial, s’alçava contra tota forma d’ordre i de convenció lògica, moral i social. Ho definí André Breton en el seu manifest i dins el món de la comicitat anava del desconcert a l’absurd, fórmula que facilita la rialla de l’observador... "Era una nit fosca com l’interior d’una xemeneia. Jo vivia aleshores en un magnífic piset, tot emblanquinat, d’un barri cèntric dels afores. El meu llit estava format per unes formoses caixes velles, i un caixó buit de cerveses em servia de tauleta de nit. Una ampolla de xampany del millor, però buida, em feia de magnífica palmatòria.
No tothom pot gastar ampolles de xampany per al seu ús domèstic. Aquella nit jo dormia profundament. Justament un amic meu, de quan anàvem a estudi, m’havia convidat a fer un gran sopar, en celebració d’haver estat nomenat burot de primera classe. El sopar havia estat esplèndid. Patates bullides amb bacallà com a sopa; bacallà amb patates, com a entrant; bacallà bullit, com a peix, i arengada farcida per postres. Podeu comptar doncs que després d’un sopar així era forçós que jo dormís profundament."
El mateix Folch i Torres ens explica com és el seu personatge: "Fins ara, l’intrèpid Bolavà s’havia negat en absolut a permetre que fossin publicades les seves interessantíssimes memòries, que expliquen els fets extraordinaris de la seva vida de detectiu. Tothom sap la fama que té l’heroic Bolavà com a caçador i com a viatger, però fins ara ningú no coneixia l’època més interessant de la seva vida, que és la que invertí per descobrir malfactors i per recobrar peces de valor que havien estat robades. No es creguin els meus lectors que això en Bolavà ho fes per mesquí interès o per vanitat. En Bolavà no era d’aquests que com en Sherlock Holmes expliquen a tothom les seves proeses. Ell, ben al contrari d’això, les realitzava sense que ningú no se n’adonés, i no per altra fidelitat que la d’ésser útil als seus consemblants".
