Miquel Ferrà i Martorell
Ramon a Mallorca (1230)
És emblemàtica, com el monestir de Santa Catarina, avui Museu marítim, la capella de Sant Ramon de Penyafort, construïda el segle XIX per les gents de mar. Senzilla però eloqüent, prop de l’indret on hi havia la roca des d’on el sant es llançà a la seva...
Les víctimes del còlera (1865)
La premsa informa de les cerimònies funeràries que han tingut lloc a la Seu i que disposa "la nostra digna municipalitat" per l’etern descans de les ànimes dels morts, víctimes de l’epidèmia. Explica l’historiador Pere Xamena: "Pel mes d’abril de 1865...
Maria de Zayas (1635)
Un d’aquells escriptors anglosaxons que visitaren Mallorca en els anys 60 per influència de Graves fou John Sturrock, els treballs del qual deriven principalment vers la crítica, el comentari i la traducció. Tractà així obres com La cartoixa de Parma i La vida d’Henry Brulard...
Sabates de guerra (1915)
Les indústries alaroneres del calçat rebien a partir del 1914 i fins després del 1918 nombrosos encàrrecs per part de l’exèrcit francès per fabricar sabates i botes de soldat. Es per això que el 1915 es celebrava en aquella vila el primer congrés balear de sabaters...
Filla de Roma (1970)
"Així sorgires, clara Pol·lèntia,/ plançó legítim d’aquella Itàlia/ que veié com a Roma abordava/ la nau d’Eneas plena d’alts auspicis." "I així amb nou llustre la Gens Cecília/ son nom cobrava de Baleàrica./ Son triomf fou el teu, ciutat lliure,/ que va afranquir tan d’hora sang romana."
La torre del Silenci (1957)
La tardor de 1957 l’escriptor, que normalment residia a Valldemossa, Federico Díaz Falcón apareixia a un programa de Televisió espanyola per tal de donar a conèixer la seva idea de crear a Mallorca una urbanització que seria anomenada La colònia del silenci...
Pla a Alcúdia (1949)
Terra del polític Antoni Ques, de l’historiador Ventayol i d’altres molts personatges destacats, Alcúdia era de molt bon grat visitada aquell octubre de 1949 per Josep Pla, el qual escrivia que "les badies de Pollença i Alcúdia es troben separades per la península...
Jan Ferragut (1545)
El pintor Pierre Pourbus (1523-1584), que havia introduït a la ciutat de Bruges les formes italianes manieristes, seguia manifestant en la composició dels seus retrats el tractament classicista i el detallisme propi dels artistes de Flandres...
Matèria de fulletó (1883)
Quan el 1883 sortia a la llum el setmanari El Felanigense, es feia un oferiment al lector no només de la primera publicació periòdica editada a la part forana amb tota mena de notícies i articles de tema local i exterior, sinó també d’una font d’entreteniment literari en els espais del seu fulletó, un mitjà de creació narrativa que era moda a la premsa del segle XIX: transcripció de contes i novel·les.
Poemes de tardor (1831)
En publicar la seva obra Lesfulles de tardor, Víctor Hugo afirmava que aquesta és l’estació de l’any que més inspira els poetes.Així ho veim en alguns dels nostres autors:"Entre muntanyes blaves i morades,/ i quan ja minven claredat i so,/ arran de fumeroles encantades...
Presons i presoners (1944)
Anant pels carrers de Fornalutx no em puc sostreure d’evocar la figura de Desmond Macready Chute (1895-1962), poeta i artista britànic, capellà catòlic des del 1927, en companyia de la filla de l’encara més famós poeta Ezra Pound (Hailey, Idaho, 1885-Venècia...
La tribu de l'alzina (1940)
"No tot és mutable dins l’Univers, sinó que res hi és permanent.A causa d’aquesta llei invariable de la natura ha desaparegut fa ja molt de temps i sense deixar-ne vestigi el petit riu que naixent en el centre de l’illa corria remorenc la seva curta vida entre planes fèrtils i solellades
Una llàntia d'argent (1934)
La tardor de l’any 1934, el capellà i escriptor mossèn Salvador Galmés havia promogut la construcció d’una llàntia d’argent que havia de cremar, nit i dia, amb flamada simbòlica, davant les venerables despulles del beat Ramon Llull. Podia ser inaugurada gràcies a les donacions...
El tema de la mort (1962)
"Si arrib a ser vell,/ em deixaré créixer la barba tot el que vulgui./ Una malaltia, potser mortal, persistent/ serà la meva amiga./ Un bell càncer, dic jo, dins la boca/ potser m’haurà crescut talment una gardènia, per haver parlat massa./Ah! Aleshores potser també passi el rosari...
Poema del xaloc (1860)
El barret militar endurit, més alt per davant que per darrere, amb visera es diu "ros" i diuen que això és perquè el tinent general Antonio Ros de Olano, que comandava un cos d’exèrcit a la guerra d’Àfrica, ho havia promocionat com a part de l’uniforme dels seus soldats. Aquell conflicte armat entre Espanya i Marroc (1859-1860) tingué com a principal cap de l’exèrcit expedicionari espanyol el famós O’Donnell...
La natura de les sirenes (1909)
Temps hi va haver que les coves marines de la costa de tramuntana eren cau i refugi de molts vell-marins, l’enyorada foca mediterrània, però la caça indiscriminada els extingí. Potser el gran poeta Joan Alcover en pogué veure algun. I així, imaginà que entre tals animals hi vivia, com a reina de la mar, una sirena...
Una dama escocesa (1924)
Neixia Rosamunde Pilcher en aquestes dates del 1924 i passava la seva infantesa al seu racó nadiu, Cornwall. Començà molt jove la seva vida literària, autora vocacional. Son pare vivia i treballava a Birmània i la seva mare escocesa va haver de criar quasi tota sola les seves dues filles...
Un article de tardor (1959)
Tardor. Capvespre de diumenge. Solitud a la platja. Solitud a la mar que té el verd, els verds, més intensos i menys lluents que durant l’estiu. El somrís allargat de l’aigua arriba fins a la platja. Els niguls, d’un blanc molt pur, volen baixos com si fossin gegantins globus de festa.
L'home del cançoner (1960)
La casa era molt gran, baixa de teulada, amb les teules que miren al carrer pintades per davall, de façana negrosa, probablement la més antiga del carrer. Portal alt i rodó. Les portes amb una gran baula a tanta altura que crida l’atenció... Aquest casalot no està sotilat, té una cuina immensa...
El llac de Colom (1982)
"En aquesta illa i des del punt de vista càrstic es poden distingir dues castes d’antres subterranis. Els que es troben dins les calisses juràssiques o triàsiques i els que resten inclosos en el grup de les zones molàsiques del Miocè superior. Les dues coves més importants de Mallorca són un bon exemple del que es diu: la d’Artà es troba a...
- Tots els horaris i itineraris de les marxes per la Pau i la Vida en solidaritat amb Gaza
- Rufián proposa una candidatura «plurinacional» per a les properes eleccions generals i Vidal ho veu «interessant»
- Una monja dirigirà la formació dels periodistes a les Balears
- Ciutadans protesten a l'arribada d'un vol de Tel-Aviv a Eivissa en què viatjarien membres de l'exèrcit israelià: «No són benvinguts»
- Sóller: Un metge malmena una pacient catalanoparlant i li diu que com que ha vengut de fora, no està obligat a entendre-la