Miquel Ferrà i Martorell

Poemes de tardor (1831)

Miquel Ferrà i Martorell06/10/08 0:00

En publicar la seva obra Lesfulles de tardor, Víctor Hugo afirmava que aquesta és l’estació de l’any que més inspira els poetes.Així ho veim en alguns dels nostres autors:"Entre muntanyes blaves i morades,/ i quan ja minven claredat i so,/ arran de fumeroles encantades/ s’acluca Fornalutx com una flor"."Un rierol se’n va per fondalades/ sense temença ni posat de plor./ Veieu sovint, dessota les brancades,/ present del cel, de la taronja el do". "Amistoses, amb feines entre mans,/ les comares s’asseuen als replans;/ hi ha olor de flors, murmuri de pregàries". "Prop d’un viure suau i beneït,/ per ci per lla protegirà la nit/ els ulls de foc de sitges solitàries".

Són els versos del poema Fornalutx, de Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970), esmentat en altres parts d’aquests escrits, periodista, autor teatral, narrador i exponent decisiu del noucentisme en el si de la literatura catalana. Una pintura de la petita vila de la vall de Sóller que no es desdiu de la que feia Bartomeu Rosselló Pòrcel quan glosava: "El cel prepara secrets/ murmuris de mandarina./ I les riberes del vent/esgarrien taronjades". "Jo tasto vergers. M’ajec/ damunt valls encoixinades./ Les fulles alcen frescor/ i aixequen ventalls de gràcia,/ cortinatges de perfum,/ cortesies tremolades./ L’oratge pinta perfils/ de caramel dins l’oratge./

El cabell se m’ha esbullat/ i tinc l’ombra capgirada./ El sucre de l’aire em fa/ pessigolles a la cara,/ amb confitures de flor/ i xarops d’esgarrifança"."Unes cuixes de marquesa/ em repassen l’espinada./ Quan el setí es torna gel,/ sembla que es faci de flama./ El vicari compareix/ amb un vas de llet glaçada./ La suor de les aixelles/ li travessa la sotana".És un poema de tardor. Com el que abans hem transcrit. I que potser podria tenir la seva continuïtat en uns versos de saba nova, els mots del poeta fornalutxenc Pere Colom Mayol reunits sota el títol Temps de tardor:

"Plou./ Goteja sota la finestra/ i es fonen el temps i l’espai/ mentre sura la boira que travessam"."Jo escric damunt un paper banyat/ versos de vidre que parlen de la vida,/ mitjos somnis i mitges veritats". "Demà la boira s’esborrarà,/ però quedaran les paraules/ de quan el temps et pentina/ i el dia ve ple de vida". "Aquest temps canvia/ fins i tot els sentits".