algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
32°

Una llàntia d'argent (1934)

La tardor de l’any 1934, el capellà i escriptor mossèn Salvador Galmés havia promogut la construcció d’una llàntia d’argent que havia de cremar, nit i dia, amb flamada simbòlica, davant les venerables despulles del beat Ramon Llull. Podia ser inaugurada gràcies a les donacions de tot un grup de devots de Ramon Barbaflorida, patriarca de la nostra literatura. Si la idea havia nascut el setembre de l’any anterior, ja el mes de febrer era beneïda la curiosa llàntia per l’arquebisbe-bisbe de Mallorca. Després, tot seguint el solemne acte, Joan Pons hi dedicava un breu parlament...

La llàntia, d’estil gòtic, conté dos frisos amb les següents inscripcions: "Al benaventurat mestre Ramon Llull. Ofrena dels seus. 1934" i "Si vosaltres amadors volets foch venits a mon cor e encenets vostres lantees".

La notícia es completava amb aquesta altra: "Una partida de devots del poble de Campanet han tengut el gest, digne de lloança, de donar una mesura d’oli per cremar a la llàntia que, fa poc, fou penjada davant la tomba del Benaventurat polígraf mallorquí. Cal notar a més que l’oli procedeix de les possessions de Gabel·lí i Biniatró que, com se sap, foren propietat delpare de Ramon Llull".

Aquell senzill esdeveniment fou doncs, tant per l’estructura neogòtica de la llàntia com pel missatge que conté, un gest romàntic. De fet, dins el romanticisme, la majoria dels nostres literats s’inspiraren en algun moment en la figura del gran Mestre medieval com fou el cas de Ramon Picó i Campamar que ens convida a assistir, amb tintes d’acurat detall, al Martiri de Ramon Llull:

"Cercant l’Amic i l’Amat,/ tot l’ample del món corria;/ trescant el món envelleix,/ mes el seu cor no envellia."
"Ja puja dins una nau/ que a terres llunyes partia,/ que diu que vol convertir/ els moros de moreria".
"Ja aixeca el braç i la veu/ tot d’una que entra a Bogia;/ –Jo só l’apòstol de Déu/ que el bon Jesús vos envia".
"Deixau la llei que seguiu,/ deixau la vostra heretgia,/ que la dictà Llucifer/ que Mafumet l’escrivia".
"No hi ha més llei en el món,/ que la del Fill de Maria;/ que ell és el Déu vertader/ que per a nosaltres moria..."
"Dalt la creu, braços oberts,/ vos espera nit i dia:/ Qui hi vulla anar penedit, que em seguesca i faça via".

"Tot d’una que ell ha parlat,/ gran avalot se movia:/ mans altes amb el puny clos/ tota la gent l’envestia."
"Ja un moro el té pels cabells/ i un altre que li escopia;/ qui li pegava amb el puny,/ qui amb arma blanca el feria".
"Ja el treuen, arrossegant,/ de la ciutat de Bogia:/ com una aufana del coll/ la sang a brolls li sortia".
"D’un troç lluny ja li fa el dret/ tota la gent que el seguia:/ del pit i damunt el front/ el pedreny li rebotia...".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 13 anys
Aquesta llàntia hauria de tornar cremar
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente