cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
29°

Un personatge tenebrós (1950)

L’escriptor Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda publicava la monografia La nobleza mallorquina y el conde Malo, textos d’una conferència que havia llegit en el Museu Arqueològic Diocesà el 1922. Ben documentat, el llibre exposava al gran públic una figura ben singular i tenebrosa, la del Comte Mal, que va aparèixer en aquesta terra en els temps de capa i espasa. És un personatge sòlidament unit a la silueta, una mica inquietant, amb el seu cim rocós clavat als núvols, del puig del Galatzó.

El poeta Guillem Colom i Ferrà també s’hi inspirà i composà un poema en dotze cants que és model de neorromanticisme i del qual parlam en un altre indret. Històricament, aquest popular personatge és el segon comte de Santa Maria de Formiguera, Ramon Zaforteza Pacs-Fuster de Villalonga i Nét, senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margarida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca. Nascut el 15 d’agost de 1627, morí el 25 d’octubre de 1694. Formà també part del Tribunal de la Inquisició. La seva vida es va moure dins el triangle que forma el puig del Galatzó, la vila de Santa Margarida i el palau ciutadà de Formiguera, un trangle que dibuixa talment un ganivet de caça com el que feien servir els seus sicaris.

El Comte Mal, sorprentment no recollit a les rondalles alcoverianes, haguera merecut ser element literari de plomes de novel·la de terror, com les de Bram Stocker o Mary Shelley i més encara d’aquells terribles relats del Weird Tales, el magazín consagrat al gènere i que sortí als prestatges dels quioscs del 1923 al 1954 amb aportacions de Robert Howard, Edmond Hamilton, Clark Ashton Smith o H.P. Lovecraft.

El jove escriptor Xavier Terrasa (Calvià, 1979) a la seva obra Aproximació a la finca pública de Galatzó ens diu que "si entram a la clastra de la possessió, mirant a l’esquerra, hi ha una porta que du el número 10 a la seva llinda. Dins l’habitació es poden veure encara unes argolles, on el comte tenia fermats els que no es comportaven com ell volia... Una pedra en forma de cor, amb una creu encastada, surt d’una de les seves parets i es pensa que era el cor del comte, que va sortir després d’ell mort..."

Aquest mateix autor, en el decurs d’un excel·lent treball, ens parla també de les golfes de la casa on hi havien clavat una creu de fusta, posada allà pel capellà del poble, a instàncies de la comtessa, qui deia que després de mort, el comte se li havia aparegut. Després de posar-hi la creu, mai més no es va tornar a aparèixer. Llavors, en el cantó dret de la façana principal hi podem observar una marca que sembla una petjada de cavall i que correspon, segons creences, a una d’aquestes aparicions. També causava por a la gent el fet d’haver-se trobat per aquella zona un cementiri secret, amb una dotzena de cadàvers tapats de calç, suposades víctimes del comte. Difícil seria, amb tanta por, trobar missatges que volguessin treballar aquells conreus.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.