Com Matas, jo també confiava en el Tribunal Suprem. Sempre vaig escriure que no entraria a la presó, per molt que l'Audiència de Palma i el vot particular del magistrat Barreiro vessin clar que la contractació d'Alemany era un frau de llei dissenyat per poder complir amb la voluntat de Matas sense que el periodista destapàs el seu treball.

Bauzá viu en el convenciment de què la por i l'economia domèstica podran més que la raó i la ciència i de què, per això, el curs que ve començarà amb prou professors a les aules. Ell és partidari de vèncer i el deixa convèncer per les ànimes fredes que no tenen l'ardor guerrer que els recorr les venes. L'espasa i la creu són els estris que millor branda.

La incapacitat del PP per fer-se majoritari en el món intel·lectual i acadèmic fa que menysprei ostentosament el saber i que erosioni les competències acadèmiques. Hem vist com incompleixen l'Estatut i obvien que la Universitat de les Illes Balears és la màxima autoritat legal en temes lingüístics.

Mentre els espanyols vulgars voldrien saber del seu president i de les denúncies que l'assenyalen, els representants de les grans empreses espanyoles són rebuts a la Moncloa sense televisió de plasma pel mig. No és una casualitat, que no existeixen, sinó l'empírica demostració de qui comanda i per a qui es governa, a qui es deuen explicacions i quin suport té valor per Rajoy.

Tenen la majoria sobrada per fer el que vulguin. No han de donar explicacions més que als seus patrocinadors, perquè els votants els tenen captius i saben del cert que són de memòria curta. Ocupen, per voluntat popular, totes els estaments i totes les institucions... i així i tot fan les coses tan rematadament malament que, com les ànneres, cada passa és una cagada.

Som de la generació que plorà amb la mort de la mare de Bambi. Al contrari dels meus avantpassats més directes, no he necessitat escorxar un conill o rodar el coll a un colomí per omplir l'olla i, tot i que puc pescar sense que m'afecti el bategot d'un esparrall ni la mirada perduda d'un cap-roig, no he mort animal de pèl o de ploma amb les meves mans.

Seria terrible saber del cert que ens governa una colla de bàmbols. Però no ho és menys saber que els que ens governen viuen en el convenciment de fer-ho sobre una immensa guarda de beneits. Les declaracions que amollen sobre el finançament il·legal del PP arrelen en el convenciment de que ni tenim memòria ni la capacitat d'anàlisi ens assisteix.

Poc a poc (aquest curs un 9%, el que ve un 5%) els preus de les matricules universitàries s'enfila i allunya els estudis superiors als que menys recursos disposen. A la vegada, el número de beques disminueix sense haver arribat ni a la meitat dels països del nostre entorn i es debat endurir les condicions per aconseguir-les.

Només ens faltaria que Bauzá s'autoinvestís de salvador de la Simfònica i ens ho fregàs pels morros talment els doblers que la poden salvar fossin seus, com seves són les decisions que ofeguen qualsevol fet cultural d'aquest país que no tengui a veure amb els interessos dels seus amics. Perquè coses, el que ells dirien coses, aquest Govern en fa.

Bauzá no perd la llet pel rostoll. Li queden poc menys de dos anys per acabar la feina que li encarregaren. Ha ferit gairebé de mort l'educació pública que ens iguala, ha liquidat la cultura que ens enriqueix, ha posat a la venda el territori que ens arrela, ha esquarterat la llengua que ens identifica, ha allunyat la sanitat pública de la universalitat que ens dignifica...