Estructura i accessoris

Com Matas, jo també confiava en el Tribunal Suprem. Sempre vaig escriure que no entraria a la presó, per molt que l'Audiència de Palma i el vot particular del magistrat Barreiro vessin clar que la contractació d'Alemany era un frau de llei dissenyat per poder complir amb la voluntat de Matas sense que el periodista destapàs el seu treball. No em vaig equivocar perquè era impossible equivocar-se de país.

Matas, al contrari de Munar, Nadal o Buils, fa part de la casta, encara que sigui de rebot. Ha jugat en la Champions, on els empresaris, polítics i magistrats comparteixen estovalles en caríssims reservats. A uns reservats on polítics i empresaris de províncies hi entren sense la necessària familiaritat i que els magistrats de províncies no tasten ni pagant. Són reservats on es redacta el BOE, es nomenen càrrecs i distribueixen contractacions. Els que hi passegen constitueixen l'estructura bàsica de l'estat. La resta és accessori i, per tant, pot caure. Matas és estructura. Munar i cia són accessoris, com també ho són l'Audiència de Palma, el jutge Castro, els investigadors i els fiscals Carrau i Horrach que han fet la seva feina sense més motivació que el rigor i la professionalitat.