S'ha de recordar que la tasca del Consell Consultiu és emetre dictàmens no vinculants al Govern sobre les lleis que aquest pretén desenvolupar. És, per la seva composició i atribucions, un equip de juristes encarregats de tenir cura de la legalitat dels projectes legislatius. Ho vull recordar, no per llevar alegries als que han celebrat el seu dictamen sobre la llei de símbols sinó per no oblidar que fa un mes s'endinsaren en el fangar de la sociolingüística i la cagaren de ple. La majoria conservadora escriví sense despentinar-se que la normalització lingüística s'havia assolit a les Balears i que, per tant, era pertinent el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), tal com defensava la cort de Bauzá. En aquell dictamen oblidaren que una llei orgànica com l'Estatut atorga l'autoritat sobre temes lingüístics a la Universitat de les Illes Balears en exclusiva i que aquesta ha resolt que ni de lluny hem assolit la normalització. Com dirien els suposadament normalitzats: ull amb el Consultiu!

Així com de sociolingüística han demostrat no saber ni a quin prestatge hi ha els manuals, de lleis seria molt gros que no en sabessin. Per això, i per la contundència del seu escrit, podem assegurar que no anaven gens malament els que consideraren pròpia d'una dictadura l'actuació de la Conselleria d'Educació en el tema dels llaços. Perquè la llibertat d'expressió és la primera víctima dels règims totalitaris; sempre.

Els que el comerciants d'odi entenen com a adoctrinament i catalanisme, segons la resta de mortals, Consell Consultiu inclòs, només és simple exercici de la llibertat d'expressió. Com diu el dictamen "no resulta legítim ni admissible el règim al·ludit d'autorització prèvia de la conselleria competent" tal com pretén fer Bauzá, desesperat per donar forma legal a l'estulta figura d'inspectors d'Educació perseguint banderes. Acabaré com he començat, recordant el caràcter no vinculant dels dictàmens del Consultiu i que en l'ADN immortal de Bauzá no hi ha l'opció de recular ni per prendre fua.