Fa mal dir, però la jutgessa del Cas Camí sembla que mata mosques a canonades amb l'inestimable ajut d'un PP, en aquest cas el del Consell de Mallorca, que cerca desesperadament poder dir que els seus no són els únics corruptes. La canonada, per ara, se'n ha duit pel davant a Joana Lluïsa Mascaró, genèticament incompatible amb ser mesclada en aquesta generalització. Podem esperar un mes a saber si la jutgessa mantén l'artilleria completa o si agafa el quirúrgic bisturí per atacar el que de podrit hi pugui haver en aquesta contractació o si ni això, i tot és un altre cas Nájera, multitud de denúncies fetes amb l'única intenció d'embrutar l'adversari. Podem esperar, malgrat sabem que la caverna vol, necessita, sang nacionalista per dissimular la sagnia de Bárcenas, Matas, Gürtel et alter. Veurem si ofereixen a Miquel Ensenyat el dret al dubte i esperen a acarnissar-se a conèixer l'opinió de la jutgessa. Per ara, les seves explicacions no permeten dubtar, però és un imputat i té legal dret a mentir. Per això, cal esperar. Un mes, només un mes.

Basta conèixer que el projecte investigat duia en el seu títol el concepte Països Catalans per saber que genera urticària en certs mitjans i en certes ànimes fredes que voluntàriament extrapolen llistes electorals amb militàncies i il·legalitat administrativa amb finançament il·legal de partit. Ells no esperaran, volen que Ensenyat entregui les actes amb més promptitud que Matas entregà el carnet i infinitament més ràpid del que Bárcenas abandonà el sou del partit (el legal, s'entén). No fos cosa que la Justícia escatís que una part important del cas són les ganes d'alguns elements del Consell de Mallorca (se saben els noms)...