Bauzá viu en el convenciment de què la por i l'economia domèstica podran més que la raó i la ciència i de què, per això, el curs que ve començarà amb prou professors a les aules. Ell és partidari de vèncer i el deixa convèncer per les ànimes fredes que no tenen l'ardor guerrer que els recorr les venes. L'espasa i la creu són els estris que millor branda. I més li val: encara és verjo de convèncer qualcú al que prèviament no l'hagi coaccionat amb càrrecs o sous. Això sí, duia la creu de fàbrica i la majoria dels votants li atorgaren una espasa prou grossa com per no necessitar convèncer ningú. Atemorir, reprimir, coaccionar, eliminar són els verbs que millor conjuga. De fet, només s'ha assegut a negociar amb la gran patronal quan aquesta li mostrà abans que manejava una espasa més grossa; ni votada ni democràtica, però molt grossa dins els paràmetres (o para-sobres) en què es mou el PP.

De la resta de col·lectius ciutadans alguns han estat rebuts però mai escoltats. Quan Bauzá va fer el paperot de "sabemos lo que tenemos que hacer" no mentia. I ara es mostra satisfet de fer el que la FAES somia i l'importa un rave si convenç o no. Desconeixedor de la història, creu que es poden imposar les polítiques en contra dels col·lectius afectats. Per això es mostra tan rotund quan assegura que el curs començarà. Potser sí, que comença, però no serà per haver convençut ningú de l'encert del TIL ni perquè s'apliqui amb un mínim de rigor i de possibilitat d'èxit acadèmic. Però ell ja tendrà el seu èxit, ja haurà vençut. O això es creu.