L'home que s'ha enfrontat a Rajoy, a Matas, a Estaràs, a Bauzá i, fins i tot, a la seva pròpia imatge, ahir ho provà amb la Guàrdia Civil. Carlos Delgado podria haver triat una defensa legalista de la seva pregonada innocència o, fins i tot, fer una declaració de manual, confiar amb la justícia i alabar als servidors públics. Però, no. Ell, que se sap superior per casta, titllà la Guàrdia Civil d'actuar com Torrente, el personatge cutre de Santiago Segura. En boca seva podria ser un afalag a l'espanyolitat de la benemèrita, un cant a la Marca España que tant el conforta, perquè els caps més castissos creuen que només un hispano-espanyol pot actuar com Torrente, malgrat el món n'és ple.

Sigui com sigui, ja ha enviat la pedrada al cos que s'ha demostrat més fort i resistent que qualsevol altra. José María Rodríguez, company de Delgado, ha tengut sempre un poder immens amb capacitat per imposar els seus interessos. Un personatge fort al qual els seus temen i els contraris, tot i menysprear-ne les formes, respecten. Més discret que Delgado però amb més contundència s'enfrontà a tot l'aparell de Gènova, que no el volia al capdavant del partit a Palma. Guanyà, com sempre. Bé, com sempre no. Quan des de la delegació del Govern, ungit de poders institucionals que sumats als orgànics i socials el feien gairebé indestructible, s'atreví a qüestionar el treball de la Guàrdia Civil durà un pocs telenotícies.

Com que al tarannà quixotesc de Delgado no li serveix l'experiència aliena, convençut com està de poder amb tots, ahir tractà despectivament la benemèrita. Potser la denúncia que pesa sobre el seu cap no té la consistència dels ous que a voltes l'adornen. Potser. Però la bravegera que el supera el conduí a trepitjar terrenys llenegadís. Si se'n surt, que no ho crec, serà l'home d'acer amb el ous al cap i, de rebot, Bauzá té motius per dur-los al coll.