El Govern Bauzá, amb el conseller Delgado al capdavant, està obsessionat a impedir el lloguer d’habitatges als turistes per part de milers de ciutadans que troben així sovint una sortida a la difícil situació econòmica que entrevessen.
Quan a la dècada passada el PP demandà de manera solemne i ferida a la consellera socialista de Salut, Aina Salom, perquè compaginava les activitats de la seva farmàcia amb el càrrec de membre del Govern mai no s’hauria arribat a pensar com giraria la truita un parell de lustres després.
El PP està vivint un dels espectacles més vergonyosos que pot patir un partit democràtic: la desfilada per l’Audiència Nacional dels seus secretaris generals en el darrer quart de segle perquè expliquin el suposat finançament il·legal del seu partit, que toca de ple la legitimitat de les eleccions celebrades des dels anys noranta fins avui en dia.
Rajoy ha vist el cel obert amb aquest suposat conflicte de Gibraltar, en el qual, si es mira bé, hi ha més teatre que a la Sala Rialto en els bons temps de Xesc Forteza.
Desgraciada ha de ser per força una terra a la qual li fiquen a la presó la que ha estat la seva presidenta durant dotze anys. La humiliació va molt més enllà del patiment d’una persona subjecta a la igualtat de tots davant la llei, però que esqueixa amargament entre barrots no es veu amb altres que han tingut molt de poder i influències a Madrid, com ara Matas i Urdangarin.
La declaració de Luís Bárcenas davant el jutge Ruz, assegurant que les organitzacions regionals del PP també tenen comptabilitat B ha reobert el mar de les incògnites al voltant de què està passant dins el PP Balear, sobretot a la seu central del partit, al carrer Palau Reial.
L'empresonament de Maria Antònia Munar fa fregar les mans a la dreta extrema. Independentment de les qüestions judicials i penals i de les seves inapel·lables decisions, un missatge polític pot quedar marcat a ferro roent dins la carn dels illencs durant molts d'anys: "Estos mallorquines no se saben gobernar a sí mismos".
L'apotecari de Marratxí és qui es beneficia del desastre de Maria Antònia Munar, com ja va treure molt de profit personal a la desfeta de Matas i de l'antiga guàrdia del PP a causa dels escàndols.
Fins i tot empresonada, Maria Antònia Munar continua essent el centre de totes les polèmiques, talment com quan plantà cara a Cañellas a principis dels anys noranta, quan conformà el primer Pacte de Progrés amb l'esquerra al Consell el 1995 o com quan el 2007 envià Matas a l'oposició i a Amèrica. Tothom parlava d'ella.
La conclusió del debat al voltant de l’escàndol Bárcenas és que Rajoy té pràcticament impossible esgotar la legislatura. La ferida de l’extresorer és massa profunda i està massa escampada.