Fins i tot empresonada, Maria Antònia Munar continua essent el centre de totes les polèmiques, talment com quan plantà cara a Cañellas a principis dels anys noranta, quan conformà el primer Pacte de Progrés amb l'esquerra al Consell el 1995 o com quan el 2007 envià Matas a l'oposició i a Amèrica. Tothom parlava d'ella. Ara, per motius relacionats amb la Justícia, privada de llibertat i a l'espera de veure què diu el Tribunal Suprem sobre la sentència del cas Maquillatge, tota Mallorca torna a parlar d'ella. És una constant des de fa més de vint anys, tant en els moments bons del canvi progressista com en els dolents de la involució propiciada per l'avanç del PP o en els tràgics, com és en l'actualitat. Mallorca ja ha vist les imatges de la que fou la seva presidenta dins un vehicle policial que la condueix al centre penitenciari de la carretera de Sóller. Però no per això deixà de ser Maria Antònia Munar, un dic contra l'hegemonia del PP, una frontissa que va permetre aire fresc dins la política balear amb diferents girs cap a l'esquerra.
L'actual capítol de la vida de Munar és terrible. Està malalta i dins una cel·la penitenciària. Però tothom parla d'ella. No és el cas d'altres polítics que han anat a la presó i que al cap de pocs dies han caigut dins l'oblit. Amb Munar no passa això. Partidaris i detractors veuen com mentre a Matas se salva ella s'enfonsa. Va ser Munar la que decidí el 2007 enviar el PP a l'oposició. A patir d'aquí esdevingué una legislatura plena d'escàndols que acabà amb un procés involutiu i l'arribada de la dreta extrema al Consolat. Ara Matas pot presumir del seu "màxim respecte" per les decisions de la Justícia. Mentrestant, qui li féu perdre el poder estar tancat. independentment del què puguin decidir els jutges conforme a les proves que disposen un fet sembla inqüestionable: continua la involució a aquesta terra. La dreta més extrema s'enforteix com un vent imparable i sense que l'esquerra pugui evitar-ho. Una esquerra que en el futur tendrà molt difícil tornar a obtenir el suport del centre regionalista o nacionalista.
El record de la legislatura 2007-2011 i de les seves conseqüències farà pànic.
Una vez que esta incalificable princesa de cartón piedra está en la trena (debió de haber entrado en ella hace más de cinco años), muchos de los que le reían las "grasias" no podrán volverse a mirar la cara ni cuando se afeiten. Se avergonzarán de si mismos. Callarán como muertos e intentarán escurrir el bulto. Por no hablar de los medios que la elevaron a los altares con tal de no cambiar nada, señal de que les iba muy bien. Evidentemente, parte muy importante de esta sociedad está enferma y podrida. Se me caen las arracadas (y no he llevado nunca), solo al pensar que hay miembros y miembras que salen en su defensa, tergiversando los hechos.