La síndrome de l''Alcázar'

Si Rajoy dimitís ara, és a dir, aquest estiu, cercant la data més propícia i fermant la seva successió, el PP i tota la seva estratègia de Govern s'haurien recuperat en qüestió de mesos. Gaudeixen del més important: claríssima majoria absoluta a les Corts i un poder immens autonòmic i local. El successor o successora de Rajoy podria refer les coses i fins i tot donar un nou impuls a l'acció de Govern.

Però què passarà si Rajoy s'encabota en continuar aferrat a la cadira? Dia sí i dia també haurà de suportar la tortura de l'aparició de noves proves del cas Bárcenas. La seva situació s'anirà deteriorant. Corre el risc que fins i tot els lleons de la porta del Congrés li diguin mentiderot. Amb temps per poder investigar nombres, dates, noms d'empreses i adjudicacions públiques, el pendrive de Bárcenas és una bomba de neutrons. Rajoy es podrirà en el poder de manera lenta però implacable. Què serà d'ell quan s'apropi Nadal? Un cadàver que negarà que nom Mariano envoltat d'una majoria absoluta desesperada pel desastre inevitable. El passatge del Titanic, vaja. Si Rajoy vol resistir accelerarà el naufragi total popular, probablement en ple hivern, en el moment més cru dels índexs d'atur, amb pessimisme econòmic i amb pudor a corrupció per totes bandes.

Si Rajoy dimiteix d'aquí a unes setmanes, el PP pot remuntar i salvar la legislatura. Quan arribi el fred ja serà impossible. No només vendrà la caiguda de Rajoy, sinó que haurà podrit la legislatura. Hauran de convocar eleccions generals per a la pròxima primavera. Així és la llei de la política. El PP, com a màxim, haurà estat dos anys i mig en el poder central i el faran fora per voler mantenir Rajoy apuntalat.

Ens creiem el contrari, però a l'Estat espanyol hi ha poca saviesa democràtica comparat amb altres indrets que n'han viscudes de tot color. O Rajoy parteix ara o el PP perdrà el poder la primavera del 2014 quan just manqui un any per a les autonòmiques. Així de malament ho tenen.

Les seves guerres intestines duen implícita l'autodestrucció. Rajoy aposta ara per la síndrome de l'Alcázar. Oblida que, en democràcia, els numantins són allò que el vent s'endugué.