De los Cobos, de la UIB a l'escàndol

TW
4

Bona l'ha armada el president del Tribunal Constitucional i exdegà de la facultat de Dret de la UIB, Francisco Pérez de los Cobos. Resulta que va ometre, quan anava a ser nomenat, que era militant i cotitzant d'aquest partit. Hi ha controvèrsia sobre si legalment es pot ser militant d'un partit i a la vegada presidir el Constitucional, però des d'un punt de vista moral i de respecte a la neutralitat de la Constitució, el mal que ha fet De los Cobos és notable. Mai no hauria d'haver amagat la seva militància. Presideix un tribunal que, entre d'altres, decideix sobre el procés sobiranista de Catalunya. Son iniciatives massa gruixades perquè quedin tacades pel partidisme.

Pérez de los Cobos coneix bé Mallorca. Exercí com a catedràtic de Dret del Treball a la UIB entre el 1994 al 1997. Foren anys molt importants. Va viure la caiguda de Gabriel Cañellas el 1995, la de Cristòfol Soler el 1996 i l'arribada al poder de Jaume Matas. Va viure la política pepera balear en els seus anys més intensos i fratricides. Sembla mentida que després d'haver vist d'aprop aquells daltabaixos hagi comès l'error d'amagar a les Corts espanyoles la seva condició de militant del PP quan es convertí en el primer guardià de la Carta Magna.

Ara que, ben mirat, això de prendre el pèl a un Parlament no és una feta pròpia de De los Cobos. Qualque altre company seu de partit també ha saltat la tanca en aquest tètric aspecte. José Ramón Bauzá va amagar el 70 per cent dels seus béns en la declaració que féu al Parlament Balear per tapar així els seus negocis farmacèutics. Aquí el més beneit fa busques de rellotge.

El que ha fet Bauzá és greu i li pot costar la inhabilitació, però en tot cas molt menys que l'acció de De los Cobos. És de sentit comú que no es pot ser jutge i part. Ara hi poden haver resolucions de l'altíssim tribunal que quedin contaminades. És el darrer que li faltava a una democràcia tan tocada com l'espanyola.

Amb actituds com la de l'exdegà de la Facultat de Dret de la UIB, amagant la seva militància, comença una nova espiral de desprestigi de les institucions fins a un límit quasi insuportable.