Només ens faltaria que Bauzá s'autoinvestís de salvador de la Simfònica i ens ho fregàs pels morros talment els doblers que la poden salvar fossin seus, com seves són les decisions que ofeguen qualsevol fet cultural d'aquest país que no tengui a veure amb els interessos dels seus amics. Perquè coses, el que ells dirien coses, aquest Govern en fa. Fa exposicions per amistat i promociona per interès 'coses' culturals amb la mateixa fruïció que impedeix el normal desenvolupament d'una cultura que no serveixi als seus interessos.
Els doblers que li manquen a la Simfònica per subsistir (subsistir és un verb insultant quan es parla de l'orquestra que du el nom del país com marca) són pocs i el balanç comptable de Bauzá no depèn d'ells. És per això que el president pot sentir-se magnànim i atendre la petició del comitè d'empresa dels músics. Només hi ha un però: Bauzá mai no s'equivoca -o mai no reconeix una equivocació, per ser exactes- i si l'actual patiment de l'Orquestra respon a una decisió seva (poques decisions ha pres aquest Govern que no passassin per ell i el seu reduït sanedrí) no només la deixarà morir sinó que convidarà als seus lleials a desacreditar-la, com ja han fet amb els ensenyants i no s'han atrevit a acabar de fer amb els metges.