L'ordre dels valors

TW
1

Es poden fer lectures triomfalistes de les xifres sobre la llengua utilitzada pels estudiants a la Selectivitat. Fins i tot els espanyolistes s'aferren victoriosos al menys de l'1% de descens en l'ús del català respecte a l'any passat. Cadescú pot fer-ne la seva interpretació però a mi em preocupa que el prestigi del català no es correspongui amb la realitat. Si gairebé un 40% dels joves abandona els estudis i un 20% dels que es presenten a la Selectivitat s'estima més fer les proves en castellà, ens queda menys d'un 50% que el té com a llengua culta, amb la qual desenvolupa millor les respostes acadèmiques i això és molt quantitativament i, sobretot, qualitativament. Així, sense filar prim i amb el broc més gruixat, podríem lluir el prestigi del català com a llengua culta. Però no ho feim.

Direu que la cultura no té bon predicament en aquesta societat mercantilista on un diputat (ahir mateix, en el twitter) es permetia assegurar que el temps en educació és or i, per tant, se'n dedueix que totes les reformes que proposa el PP van encaminades a lligar estudis i productivitat. Pocs discuteixen aquesta premissa. Fins i tot els que critiquen la LOMCE i el TIL mostren silencis còmplices amb la idea de que l'escola ha de formar treballadors més qualificats, més productius. On queda la persona, el creixement personal a través de la cultura, del gust de millorar-se sense necessitat de produir?
Per això no aconseguim lluir el prestigi que el català té. Perquè la cultura no es valora, quan no manifestament es menysprea (es colla a la Simfònica mentre se celebra la rebaixa d'imposts als iots). El que s'ha de canviar és l'ordre dels valors.