Mentre els espanyols vulgars voldrien saber del seu president i de les denúncies que l'assenyalen, els representants de les grans empreses espanyoles són rebuts a la Moncloa sense televisió de plasma pel mig. No és una casualitat, que no existeixen, sinó l'empírica demostració de qui comanda i per a qui es governa, a qui es deuen explicacions i quin suport té valor per Rajoy.

Aquesta evidència hauria d'ofendre els votants. Però, per això, seria necessària una cultura política que no acaba de desenvolupar-se en aquest país i que ni els mitjans de comunicació públics ni l'escola que se'ns imposa col·laboraran a desenvolupar.

Fa poques setmanes, la Comissió Europea aprovava els canvis en la Política Agrària Comú (PAC) que, malgrat tenir en el seu esperit la idea d'acabar amb les subvencions improductives, deixa molt marge d'aplicació als governs nacionals. Tot canvi suposa incògnites i, moltes vegades, temors, sobretot si es tracta de subvencions. Per calmar els temors i deslliurar incògnites el ministre Arias-Cañete obrí les portes del seu despatx ministerial al fill de la duquessa d'Alba, al qual tranquil·litzà amb les seves explicacions i promeses de que tot canviava per a seguir igual.

Mentre el ministre es reunia amb un dels majors terratinents espanyols i un dels majors receptors de subvencions europees, el seu subaltern rebia als representants de les diferents organitzacions agràries, que juntes representen gairebé la totalitat d'agricultors i ramaders professionals d'Espanya, per oferir-lis les mateixes explicacions. Pura jerarquia de prioritats i efectiu reconeixement del què i del qui importa.

Per això, si avui capvespre milers de persones donen la benvinguda a Palma a Rajoy amb la voluntat de fer-li evident el seu malestar per la corrupció i per la injusta resolució de la crisi, el president recercarà dins la butxaca el seu mòbil amb el conhort de saber que els pocs centenars de noms de la seva guia són els que valen. La resta, cabrum al qual se'l pot enganyar cada quatre anys.