Són necessaris

Jo encara celebr més que la Xarxa de Municipis, amb ell com un dels principals impulsors, s'hagi fet part de l'Institut Ramon Llull, que mai no hauríem d'haver abandonat. Malgrat tots els emperons al seu funcionament, la tendència arterioscleròtica de la cultura oficial i la guarda d'infladors d'egos que hi pul·lulen, la vocació d'exportar la catalanitat cultural és irrenunciable per a qualsevol que es reconegui part d'ella. Només els que rebaixen la llengua i la cultura pròpies a una subcategoria molt per davall de les espanyoles poden renunciar a fer-les créixer fronteres enllà. De fet, aquest que duen acomplexats les seves arrels són els que tot el dia piulen orgulls espanyols conquerits més enllà dels seus dominis. No és curiós, és complexe d'inferioritat; res pus.

Per això s'ha d'oferir tot el suport als que intenten arrelar la seva proposta política en l'irrenunciable estímul i promoció de la nostra llengua i cultura, tot i que les propostes polítiques no siguin les nostres. Hi ha altres camps per la batalla, i allà ens hi trobarem. Però, declarar que el TIL és un nyap ideològic dissenyat exclusivament per fer recular el català i que sortir del Ramon Llull només ho pot proposar un acomplexat, és una necessitat en un país en que els necessaris dimiteixen, els imprescindibles no hi són i els accidentals arrelen.