El discurs d'ahir de Francesc Antich estigué marcat pel perfil baix, el centrisme zapatarista i l'aposta per la política social.
El president volgué fer un discurs de to gris, sense ànima, cercant més l'aparença de comptable que no el de polític. No per casualitat sinó perquè així ho imposa l'estratègia socialista nacional per tot on governa. És allò que se'n diu l'estil amontillat, per Josep Montilla. Gestió, fugir d'ideologia -la qual va a càrrec del conductor general, Zapatero, si la fa-, tàctica d'adormir adversaris i aposta estratègica d'obrir-se a capes de votants de centre, i fins i tot de dreta, després de demostrar que no tenen perquè tenir-li por per res.
La conseqüència d'aquest disseny general és que de forma imprescindible llavors s'ha de concretar amb aclucades d'ull cap a sectors que en el passat eren adversaris. És a dir, posar proa cap el centrisme polític. Intenció que ja se pogué endevinar amb els símptomes del viratge que Antich començà a impulsar fa aproximadament dos anys i que ahir quedà més palesat. Per això se va poder sentir-li un cant a l'empresariat illenc que no desmereix per res tots els que Jaume Matas solia fer. Orgull capitalista illenc, podríem dir, marca típica de la casa del conseller d'Economia, Carles Manera: «Som la comunitat autònoma amb l'índex d'emprenedors més alt d'Espanya: 88 empreses per cada mil habitants. Més alt que Catalunya, la segona en el rànquing...». Unes paraules impossibles en el primer Antich, el de 1999 i 2003. El mateix cal dir «d'una de les obsessions d'aquest govern», l'ocupació laboral. Sense més matís. Exactament igual que deien, entre d'altres, Pere Sampol, Jaume Matas o Rodrigo Rato. Bé és vera, emperò, que llavors Antich introduí la necessitat «d'ocupació de qualitat» però referida als joves, com si els adults ja la tenguessin i no patissin justament la gran característica de la mà d'obra ocupada a Balears: la baixa qualitat. Però per ventura és en les referències escasses -ja tastades en el discurs del debat d'investidura- al català i la identitat històrica de Balears allà on més se nota el nou Antich per comparació al de fa vuit anys. Ahir dedicà 7 línies de les aproximadament 540 a parlar-ne, d'aquesta qüestió: un 1,2%. Igualment, les grans paraules ecologistes autòctones d'altre temps s'esvaïren, reduïdes ara a la moda general del canvi climàtic -seguint la consigna nacional- i alguna referència d'aturar un parell d'urbanitzacions.
El president és molt diferent al que era. Ara ja no parla del «govern plural», com feia fa vuit anys, sinó «del meu Govern». Una matís molt important. Se sent fort i, sobretot, sent que la conjunció amb UM situa la seva esquerra, el Bloc, sense possibilitats de desfer les grans línies estratègiques que l'aliança PSOE-UM ha dissenyat i que tan bé casen amb el nou PSOE nacional i regional. Això li permet, devora del viratge cap el centrisme ideològic i polític, compensar amb un discurs de política social inequívocament del PSOE, a l'estil ZP. Amb bones paraules i millors intencions converteix la política social en l'eix tranversal de tota l'acció de govern perquè és, justament, allò que el ciutadà identifica més clarament amb ZP, no debades és la seva idea força. Política social la qual, emperò, és matisada a l'hora de les concrecions a Balears: la que concreta és la referida a l'habitatge i l'assistencial, però en les mesures econòmiques de caire social -desestacionalització hotelera, millora de la professionalitat, etc.- no hi ha cap novetat en relació a allò mateix que tots els governant diuen que faran des de fa trenta anys i encara no han començat a fer.
En resum, un discurs que confirma el nou Antich, allunyat de demagògies, utopies, sobiranismes i el confirma com un president que toca de peus enterra, pragmàtic, difús amb allò que sap que no assolirà i clar i concret a l'hora de definir les estratègies polítiques que si bé són de tot el Govern són sobretot del PSOE, i d'UM.
