El sistema polític i econòmic actual, nascut a la Transició democràtica, està donant mostres de fer figa. No hi ha res que funcioni bé. I el cansament de la gent pareix que cada vegada és més intens, cada cop n'hi ha més de farta de tanta presa de pèl. N'hi ha que pensen que això no pot durar. Qui sap, a vegades la decrepitud es converteix en crònica
La dimissió de Joana Lluïsa Mascaró, a causa de la seva imputació en l'assumpte d'El Camí, deixa en evidència la hipocresia i el cinisme de PP i PSOE -entre d'altres, com CiU-, que donen cobertura política als seus sospitosos de corrupció que ocupen càrrecs institucionals, respectivament Pere Rotger i Xico Tarrés. El PSM, així, recupera decència per a la política regional, que en els anys del festival de la corrupció l'havia perduda absolutament.
El 2008 Rosa Estaràs va pensar en un substitut perquè ella estava cansada, farta, no podia més. Els lectors d'aquest diari pogueren conèixer, aquí, els primers de tots, el nom de qui seria al cap d'un any el seu relleu: l'aleshores batlle de Marratxí, José Ramón Bauzá. A hores d'ara passa quelcom semblant al que passava llavors. Que ja pensen en un substitut perquè molts estan cansats, farts i no poden aguantar més Bauzá.
Els dois que s'han sentit en relació a aquesta història han retratat la direcció actual del PP.
Dilluns que ve el rei Joan Carles serà operat per vuitena vegada en dos anys i mig. Vuit operacions a un home de 75 anys en només trenta mesos.
La decadència no té aturall. A Catalunya tothom s'espia, i, beneits a més no poder, ho fan a través... dels mateixos espies! Si no fos tan sòrdid seria per riure i no aturar. Per altre costat, la casa del rei està més acorralada que mai, amb un Torres que posa la filla del cap de l'Estat -el qual està altre cop a punt d'hospital, ja quasi ni en surt- en una situació límit i, amb ella, la institució.
Rajoy nega haver rebut doblers en negre. Es pot acceptar haver-los rebut i mantenir-se en el càrrec? Impossible. Aleshores no queda més remei que negar-ho.
El Govern de Mariano Rajoy no rectificarà. No pot. I és cínica candidesa –si tal cosa és possible– que els sindicats li exigeixin un referèndum. Aquests sindicats tenen un morro que se’l trepitgen amb els peus. UGT i CCOO ploren ara com a suposats esquerrans contra el PP el que no volgueren defensar com a vertaders sindicalistes davant el PSOE. Ells també són en una part important responsables del desastre en què viu el país.