El Govern de Mariano Rajoy no rectificarà. No pot. I és cínica candidesa –si tal cosa és possible– que els sindicats li exigeixin un referèndum. Aquests sindicats tenen un morro que se’l trepitgen amb els peus. UGT i CCOO ploren ara com a suposats esquerrans contra el PP el que no volgueren defensar com a vertaders sindicalistes davant el PSOE. Ells també són en una part important responsables del desastre en què viu el país. No pot estranyar gens que després de la manifestació de l’altre dia un grapat de manifestants que veieren en Méndez, el secretari general d’UGT, fent-se unes cerveses i rialles amb col·leguilles del xollo sindical, l’insultassin i escopissin, de tal manera que se n’hagué d’anar per cames. Aquests xollistes d’UGT i CCOO són com els del PSOE, EU i d’altres herbes suposadament esquerranes, que es creuen que la irritació no va amb ells.

Tornem al bessó. Rajoy, deia, no rectificarà. Ni existeix alternativa. El triangle PP-Borbó-PSOE està a les ordres del seus amos i senyors: Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Govern alemany. A cap dels quals votam. Així que per aquí, alternativa, ni una. Tampoc en la política domèstica: els comunistes i els demagogs no són alternatives a res. Continuarem com estam. Aguantant que Borbó digui, per exemple, la setmana passada, que “yo currando cuandos otros estarían todavía de baja”, o dient que s’ha abaixat el sou un 7%: com pot tenir la cara tan dura, aquest home?, o és que es troba  malament? O la tia aquesta del PSOE, un prodigi, la tal Valenciano, que fa uns dies vomitava que “nosotros no tenemos nada que ver con todo lo que pasa”:  beneita ho és, però a més és probable que necessiti ajuda psiquiàtrica urgent. O els desastres del PP, que ja no saben amb quin doi ens han de mentir més, com quan Montoro deia que “no estamos aquí para hacer recortes sino reformas”, o el pocavergonya de Rajoy que no diu ni piu. Això és el que hi ha, i hi haurà.

Bé està que la gent, davant d’aquest panorama, surti als carrers a cridar, a insultar, a enviar malediccions gitanes contra tot i tothom... però tanmateix res no canviarà. No hi ha cap canvi possible. Excepte el d’anar empitjorant.