El sistema polític i econòmic actual, nascut a la Transició democràtica, està donant mostres de fer figa. No hi ha res que funcioni bé. I el cansament de la gent pareix que cada vegada és més intens, cada cop n'hi ha més de farta de tanta presa de pèl. N'hi ha que pensen que això no pot durar. Qui sap, a vegades la decrepitud es converteix en crònica.

Duri o no, la crisi de les institucions és absoluta. Començant per una monarquia fora de lloc i temps. En caiguda lliure a les enquestes, al rei no se li ocorre altra cosa que dir que renuncia al Fortuna. Deixant a banda la manca d'elegància implícita, perquè es tracta d'un regal, si l'home es creu que així arregla qualque cosa, qui està ben arreglat és ell. La Casa del Rei fa més d'un any que fa aigua per tots els costats, i això del iot no és més que una mostra més de la incapacitat que manifesta.

La crisi econòmica, per altra banda, no és tal crisi sinó una situació de depauperació que seguirà essent així durant molts, molts d'anys. Amb devaluació del preu de la feina, poca oferta de llocs de treball, molt d'atur i molta inseguretat, abusos laborals de tota naturalesa i condició i, en fi, un paradís per a certes empreses que guanyaran doblers a poalades, com són les hoteleres a Balears, per exemple.

Els partits polítics majoritaris, PP i PSOE, estan corcats per la corrupció -mentre que els minoritaris no tenen resposta realista per a res- i no cerquen més que blindatges perquè els jutges no els puguin tocar. Són part del sistema que fa figa i que té en els banquers -especialment els de les desaparegudes caixes d'estalvi, un fenomen al·lucinant del qual PPSOE n'és el responsable- els pilars fonamentals. Pilar que un jutge pot haver començat a xerracar de ficar a la presó, ni que hagi estat per manco d'un dia, el principal banquer de Caja Madrid, caixa emblema dels anys del festival.

En resum, el règim sorgit de la Transició no funciona. Alguns somien que passarà un daltabaix que el canviarà radicalment. Per ventura. Però també podria ser ben bé que tanta decrepitud es convertís en crònica i que tot això que pareix insuportable serà exactament allò que suportarem les pròximes dècades.