La decadència no té aturall. A Catalunya tothom s'espia, i, beneits a més no poder, ho fan a través... dels mateixos espies! Si no fos tan sòrdid seria per riure i no aturar. Per altre costat, la casa del rei està més acorralada que mai, amb un Torres que posa la filla del cap de l'Estat -el qual està altre cop a punt d'hospital, ja quasi ni en surt- en una situació límit i, amb ella, la institució. Perquè si el jutge Castro la imputa, com es menja això? Clar que n'hi ha que asseguren que no hi haurà imputació, de cap manera: no sé què serà pitjor. Igual que si hi hagués un pacte tàcit -com es fa córrer- amb Urdangarin: de declaració de culpabilitat, tornar doblers i pena mínima per no entrar a presó. Em pareix que ho té negre, la corona, passi el que passi. I per si faltava quelcom, el PP nacional per descomptat segueix sense declarar-se assabentat que un tal Bárcenas l'ha retratat. Recordem què deia el mateix partit fa dècada i mitja de la corrupció del PSOE. En fi, no s'alternen en el govern que no s'assemblin, com diu la dita popular, o ho hauria de dir, més aviat.

Mentrestant, aquí, Bauzá ha sabut desviar l'atenció i la morbositat de la seva farmàcia cap als sous estratosfèrics dels nostres socialistes. Setanta mil, cent mil i busques. Això no són alts sous per fer de polítics. Això és fer de polítics per omplir-se les butxaques. Ni més ni pus. Així de clar. I no és només el PSOE. El PP, dos quarts del mateix. I el PSM, una fotocòpia. Excepte mitja dotzena dels membres del Parlament i adherits -els del Consell, Ajuntament de Palma, etc.-, la resta dels membres de la casta aristocràtica no cobrarien ni la meitat -i molts ni una quarta o cinquena part- d'aquestes quantitats fent feina normal. El més al·lucinant de la cosa és que ells, poden estar-ne vostès ben segurs, ho troben d'allò més normal. Cobrar quatre i cinc mil euros nets -i més- al mes ho troben normal, en molts de casos per no fer pràcticament res, en una regió on qui cobra els seus sous se situa en la petita minoria estadísticament rica. Llavors en pots sentir qualcuns d'ells parlar a la trona parlamentària com si fossin gent "del poble".

No són tots iguals? Per ventura no, però és difícil veure-hi les diferències. Formen una casta aristocràtica rica, allunyada de la gent del carrer, que no camina, levita; no viuen en aquest món, sinó a Mart. Són marcians.

Periodista