L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada l'altre dia, preveu l'enfonsament electoral del PSOE el pròxim dia 20. La pràctica totalitat dels diaris nacionals també coincidien el passat cap de setmana a augurar la caiguda, com mai, del vot socialista. Segons el sondeig del CIS, el PSOE podria arribar a perdre tants de diputats com cinquanta-dos. D'una tacada. Tothom es fixa en les referències històriques més baixes, les de 1977 i 2000. Però no és correcta, la comparació. Perquè amb allò que caldria comparar seria amb la pèrdua d'escons patida entre dues eleccions. Mai no ha passat res de semblant al que diuen els sondejos que passarà. Si en efecte els socialistes perdessin quasi un terç dels escons seria una catàstrofe de proporcions bíbliques i de conseqüències impossibles d'imaginar, però segur que serien dramàtiques per al partit.

Tothom ho dóna per fet, que serà així. No convé, emperò, passar l'arada davant del bou. Que existeixi un 31,5% d'enquestats que diguin que segurament aniran a votar però que encara no saben quin partit, farà que possiblement el PSOE, que és el partit del vot ocult en aquesta ocasió, no perdi per tant com ara pareix que podria passar. No és que no s'ho mereixi, la veritat. Perquè ha estat un vertader desastre. I després del caos provocat pels socialistes, allò desitjable és que el pròxim govern sigui tan fort com sigui possible. Així, idò, el lògic és que l'única alternativa a ulls de la majoria dels que encara creuen que votar serveix de res és el PP. Per tant, allò que auguren les enquestes és probable que sigui el que li agradaria que passàs a clara majoria dels enquestats, inclosos els que han votat PSOE anteriorment, però és si més no possible que al final el càstig no sigui tan dur perquè una part s'ho pensi millor i acabi confiant, amb el nas tapat, novament en el partit del possible corrupte José Blanco i del pitjor president de govern de la història democràtica del país, J. L. R. Zapatero.

Quant a les expectatives balears, totes les enquestes fins ara, les que s'han publicat i les que no auguren, donen el 5 a 3. La possibilitat que el PSM pugui obtenir un escó pareix, a jutjar per aquests sondejos, que s'està estrenyent cada vegada més. Si fa un mes hi havia almanco una enquesta que ho preveia, ara pareix que se li nega l'opció. No només és la del CIS, sinó, sobretot, les fetes aquí. I efectivament seria lògic que hi hagués aquest estranyament de les expectatives progrenacionalistes perquè és el comportament històric de la intenció de vot cap al PSM. Tant pel fet que hi hagi un possible rebuf cap al PSOE -amb la pèrdua consegüent de l'efecte de vasos comunicants amb el PSM-, com a natural comportament favorable al bipartidisme tradicional illenc, com també pel probable increment de vot considerable a EU-IU, la qual cosa faria dispersar molt el vot potencial de la tercera opció. L'única vegada que el tercer va estar a prop d'assolir escó va ser justament quan PSM i EU-IU anaven junts, el 2004. No obstant els niguls negres que se li apareixen a l'horitzó, al PSM, no s'ha de donar per tancat res. Si més no una anàlisi -que no enquesta- de partit atorga algunes possibilitats que la caiguda del PSOE sigui tan intensa com que l'opció que servidor analitzava aquí mateix fa poc com a manco probable es converteixi en realitat i les urnes dictaminin un 5, 2, 1.