algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
25°

Què passarà el 20-N?

L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada l'altre dia, preveu l'enfonsament electoral del PSOE el pròxim dia 20. La pràctica totalitat dels diaris nacionals també coincidien el passat cap de setmana a augurar la caiguda, com mai, del vot socialista. Segons el sondeig del CIS, el PSOE podria arribar a perdre tants de diputats com cinquanta-dos. D'una tacada. Tothom es fixa en les referències històriques més baixes, les de 1977 i 2000. Però no és correcta, la comparació. Perquè amb allò que caldria comparar seria amb la pèrdua d'escons patida entre dues eleccions. Mai no ha passat res de semblant al que diuen els sondejos que passarà. Si en efecte els socialistes perdessin quasi un terç dels escons seria una catàstrofe de proporcions bíbliques i de conseqüències impossibles d'imaginar, però segur que serien dramàtiques per al partit.

Tothom ho dóna per fet, que serà així. No convé, emperò, passar l'arada davant del bou. Que existeixi un 31,5% d'enquestats que diguin que segurament aniran a votar però que encara no saben quin partit, farà que possiblement el PSOE, que és el partit del vot ocult en aquesta ocasió, no perdi per tant com ara pareix que podria passar. No és que no s'ho mereixi, la veritat. Perquè ha estat un vertader desastre. I després del caos provocat pels socialistes, allò desitjable és que el pròxim govern sigui tan fort com sigui possible. Així, idò, el lògic és que l'única alternativa a ulls de la majoria dels que encara creuen que votar serveix de res és el PP. Per tant, allò que auguren les enquestes és probable que sigui el que li agradaria que passàs a clara majoria dels enquestats, inclosos els que han votat PSOE anteriorment, però és si més no possible que al final el càstig no sigui tan dur perquè una part s'ho pensi millor i acabi confiant, amb el nas tapat, novament en el partit del possible corrupte José Blanco i del pitjor president de govern de la història democràtica del país, J. L. R. Zapatero.

Quant a les expectatives balears, totes les enquestes fins ara, les que s'han publicat i les que no auguren, donen el 5 a 3. La possibilitat que el PSM pugui obtenir un escó pareix, a jutjar per aquests sondejos, que s'està estrenyent cada vegada més. Si fa un mes hi havia almanco una enquesta que ho preveia, ara pareix que se li nega l'opció. No només és la del CIS, sinó, sobretot, les fetes aquí. I efectivament seria lògic que hi hagués aquest estranyament de les expectatives progrenacionalistes perquè és el comportament històric de la intenció de vot cap al PSM. Tant pel fet que hi hagi un possible rebuf cap al PSOE -amb la pèrdua consegüent de l'efecte de vasos comunicants amb el PSM-, com a natural comportament favorable al bipartidisme tradicional illenc, com també pel probable increment de vot considerable a EU-IU, la qual cosa faria dispersar molt el vot potencial de la tercera opció. L'única vegada que el tercer va estar a prop d'assolir escó va ser justament quan PSM i EU-IU anaven junts, el 2004. No obstant els niguls negres que se li apareixen a l'horitzó, al PSM, no s'ha de donar per tancat res. Si més no una anàlisi -que no enquesta- de partit atorga algunes possibilitats que la caiguda del PSOE sigui tan intensa com que l'opció que servidor analitzava aquí mateix fa poc com a manco probable es converteixi en realitat i les urnes dictaminin un 5, 2, 1.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per fogater, fa mes de 12 anys

A mi realment el que m'inquieta és la frase: "els que encara creuen que votar serveix de res". Alternatives? Alternatives al vot, Sr. Payeras? En té alguna que no acabi en isme? Si no en té cap, per favor estalviï's aquest tipus de judicis i limiti's al que sap fer tan bé: números abstractes (i valgui la redundància).

Valoració:4menosmas
Per Cambrer, fa mes de 12 anys

Si parem més atenció, veurem que tot fort desplegament extern del poder, tant d'índole política com religiosa, tracta gran part de la humanitat de necis. Fins i tot sembla que això sia una llei psicològico-sociològica. El poder d'uns ha menester de la neciesa dels altres. I no hi arribem a tal situació pel fet que determinades facultats de l'home -per exemple les intel·lectuals- s'atrofiïn o quedin anul·lades sobtadament, sinó perquè l'home queda desproveït de la seva independència interna sota l’aclaparadora impressió d’un desplegament de poder. De manera més o menys inconscient renuncia llavors a trobar una actitud pròpia davant les situacions vitals que s’esdevenen. El fet que sovint el tatarot es mostri caparrut, no ens ha de fer oblidar que no és independent. Fins i tot conversant amb ell, ens podem adonar que no estem tractant amb ell mateix, amb ell en persona, sinó amb els tòpics i les consignes que el dominen. Es troba com encisat, està enlluernat, en la seva pròpia naturalesa abusen d'ell i el maltracten. Esdevingut talment en eina sense voluntat pròpia, el babarota serà capaç de qualsevol mala acció i, alhora, incapaç de reconèixer-la com dolenta. Aquest és el perill d'un abús diabòlic. Per ell poden els homes fer-se malbé per sempre
Se'ns manifesta amb tota claredat que no serà un acte d'adoctrinament, sinó únicament un acte d'alliberament el que podrà superar la niciesa. En aquest aspecte haurem de resignar-nos a acceptar que en la majoria dels casos un autèntic alliberament interna només és possible quan l'hagi precedit l'alliberament extern

Valoració:2menosmas
Per Ròdia, fa mes de 12 anys

No tenc cap simpatia pel senyor Payeras, més aviat al contrari, però tan perniciós com la mala bava del seu subtil sectarisme espanyolista és la ceguesa de pesones com Cambrer, que parteixen del principi que no s'equivoquen mai i si després les coses no van com voldrien és perquè els ciutadans són beneits i fan el que diuen els mitjans de comunicació. Aquesta anàlisi de la realitat, tant comuna en l'entorn dels moviments culturals i polítics autòctons, és l'explicació clara del bipartidisme creixent a les nostres illes.

Valoració:3menosmas
Per Cambrer, fa mes de 12 anys

Les urnes no dictaminesn res. Són els mitjans de comunicació els qui decideixen qui guanya unes eleccions. Comentaristes com en Payeras els qui donen per bo l'statu quo del règim vigent.. D'articles com aquest de dalt n'hi ha a muntó en qualsevol mitjà espanyol. Quin és el valor afegit d'aquesta anàlisi demoscòpica? Això ho pot fer qualsevol tècnic.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente