Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada «L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil», ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.