algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
16°

Per Mallorca, per dignitat: demà, tothom al carrer

D’ençà que es constituí l’actual govern de les Illes Balears, presidit per Marga Prohens, del Partit Popular, amb el suport de l’extrema dreta, les decisions preses contra la nostra llengua, la catalana, han estat una constant. Els mals presagis en relació amb les amenaces que planaven sobre el català es posaren de manifest el mateix dia en què el PP i VOX signaren els acords de governabilitat; un pacte que obligava el PP a anar molt més enfora de les propostes amb què, en matèria lingüística, s’havia presentat a les eleccions. Dels 110 punts programàtics que han de marcar l’acció de govern de la legislatura 2023-2027, 11 fan referència a educació i llengua i 5 són específics d’allò que podríem dir «atac obert a la llengua catalana»; mesures encaminades a arraconar-la d’àmbits tan sensibles com l’educació i la funció pública o dels usos lingüístics institucionals i administratius.

El PP, a canvi del suport de la ultradreta per accedir al poder i mantenir-s’hi, ha dinamitat el consens polític que havia permès avançar en matèria de normalització lingüística. Uns avanços impulsats no sempre amb la mateixa convicció i el mateix coratge per part dels diferents partits polítics que ens han governat, també del PP, però, malgrat tot, avanços. Un consens que ja va intentar trencar José Ramón Bauzá en la legislatura 2011-2015 i que va rebre a les urnes un càstig sense precedents.

Avui ens trobam en una situació que recorda, pel que fa a mesures regressives contra el català, la d’aquell quadrienni negre de l’extremista Bauzá, d’infausta memòria. L’Obra Cultural Balear, entitat de referència en la defensa de la llengua catalana, fent ús de tots els instruments que ha tengut a l’abast, no s’ha aturat de denunciar els atacs produïts, per via judicial si ha estat el cas, ni de proposar mesures per reconduir una situació que pot tenir conseqüències nefastes per mantenir la nostra llengua en unes condicions de mínima normalitat. Les agressions a l’idioma en sectors com la sanitat i la funció pública, i molt especialment en l’educació, demostren quina és l’obsessió malaltissa de l’extrema dreta antimallorquina: reduir la presència de la llengua catalana i deixar-la en una situació d’inanició en els àmbits en què usar-la s’havia fet més normal.

Per tot això, l’Obra Cultural Balear convoca la ciutadania a mobilitzar-se i a proclamar, fort i clar, Sí a la llengua. I ho feim amb un suport amplíssim de la societat civil organitzada, com ho posa de manifest el fet que més de 60 entitats i associacions hagin respost a la nostra crida i hi donin suport. Demà sortirem al carrer milers i milers de mallorquins per manifestar el nostre compromís amb la llengua, perquè hi volem viure i conviure, perquè volem que el català sigui present en tots els àmbits de la vida pública. Sortirem al carrer per exigir als poders públics que compleixin la seva obligació estatutària i legal i emprenguin polítiques decidides de promoció de la llengua catalana. I per demanar a les forces polítiques democràtiques que facin pinya davant aquesta minoria fanàtica que la voldria fer desaparèixer, que retornin al consens estatutari en matèria lingüística i que cessin les mesures involutives que ens ha deixat aquest lamentable inici de legislatura.

Feim una crida a totes aquelles persones que estimen la llengua a omplir els carrers de Palma, per dignitat, perquè no podem consentir que els nostres drets siguin trepitjats, perquè no podem admetre ser tractats com a estrangers al nostre país, perquè la llengua és l’ànima del nostre poble. Però sobretot animam tothom a sortir al carrer per demostrar que el nostre amor a la llengua i a Mallorca és infinitament més fort que el seu odi.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Catalunya sencera, fa 19 dies
Per la nació catalana: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
Valoració:1menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 20 dies
Por Tutatis!
Valoració:-1menosmas
Per Joan Miró Font, fa 20 dies
S’observació que fa Felanitxer és de sentit comú. Sa gran manifestació de dia 29 de setembre del 2013 contra sa política lingüística d’en Bauzán en realitat foren quatre, una a cada illa, perquè sa gent no hagués d’agafar avions ni vaixells. Per què ara no és així? Per què s’ha limitat a un Correllengua, que és més festiu que reivindicatiu i que s’ha fet en dies feiners? En això hem retrocedit
Valoració:4menosmas
Per Felanitxer, fa 20 dies
Tant costava que el lema fos "Per Balears" i no "Per Mallorca"?
O l'Obra Cultural no és Balear?
I més enguany que el Correllengua ha estat interilles.
Podem començar a unir en lloc de dividir?
Valoració:5menosmas
Per poligonera, fa 21 dies
Amo Mallorca pero Yo no ire.
Valoració:1menosmas
Per oscar, fa 21 dies
Habrá menos gente que la última vez. la gente no está para politiqueros catalanistas
Valoració:-4menosmas
Per Endavant, fa 21 dies
Crec que hi hem de ser perquè també crec que els polítics illencs que diuen que són progressistes no estan gens interessats que la manifestació sigui multitudinària. Per això la política lingüística dels vuit anys del pacte dit de progrés, no va ser cap prioritat, ni de lluny. La confrontació lingüística els fa feredat i com més gent serem, més estaran condicionats i més por tendran que el nacionalisme espanyol reaccioni a la contra; encara que una multitud reivindicativa del català tampoc no és cap garantia segura. Els cent mil que es varen manifestar en temps d'en Bauçà no varen evitar que la política lingüística, anys després, també fos relegada pel govern de n'Armengol i companyia. Ja sabem que els polítics, tots els polítics, diuen una cosa quan són a l'oposició i en fan una altra quan governen. Ànim i endavant les atxes!.
Valoració:-6menosmas
Per Pobleret, fa 21 dies
Es ben hora de demostrar que a la nostra llegua no se l'arracona
Valoració:5menosmas
Per Fiu Fiu, fa 21 dies
A la lengua...española
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente