La figura de na Bel Rollet és una de les que tenc més vives a la memòria. La record de l'època en què jo ja era grandeta i els Stones i els Beatles havien comparegut dins les nostres vides disposats a capgirar-ho tot.
Na Bel era una gran aficionada a la música «pop». No va faltar mai a cap dels matinals del teatre Líric. Els diumenges dematí feien concerts de rock interpretat per grups mallorquins. Hi havia els Beta Quartet, Els Pops, Four Winds and Dito i Los Surcos, entre d'altres. Na Bel anava per amunt i per avall. Com sempre vestida amb una falda fins a mitja cama, calcetins i sabatots d'home, mantó de punt cobrint ses espatlles i pentinada de la forma tan característica que deien que era l'origen del seu malnom. Els seus cabells entrunyellats i fent un rodet a cada banda del cap, recordaven una Dama d'Elx casolana.
Quan un conjunt li agradava molt, pujava a l'escenari i repartia entre els músics besades i caramels que treia d'un paner que duia penjat del braç.
Vivia en el Terreno i era molt coneguda. Si veia un nin que plorava s'hi atracava i li donava una pesseta per comprar-se un pirulí.
Dins les companyies de transport era tota una institució.
Mai no va pagar bitllet ni d'autobús ni de tramvia. Agafava el tramvia en marxa i viatjava penjada de l'estrep. Quan el tramvia anava més de pressa solia botar i, després de tocar amb els peus en terra, recorria uns metres de gambirot...
Una vegada va pujar en el molí gros del Ram. La barqueta on viatjava va quedar aturada al cap damunt de tot. Se veu que no li fa fer gaire gràcia i volia baixar. No s'ho va pensar dues vegades, va sortir de la barqueta i aferrada als ferros de l'estructura de la roda, va anar davallant, entre la luleia dels improvisats espectadors de la seva gesta.
Era com una nina. Si tenia set, s'aturava davant qualsevol taula de la terrassa d'un bar, agafava la primera cervesa que veia, i davant els ulls astorats de l'amo de la beguda pegava un bon glop, li donava les gràcies amb un gentil somriure i seguia el seu camí tan fresca.
Era un personatge entranyable, anava a la seva, sense intenció de molestar ningú. Per ventura és que s'havia negat a créixer...
