Joan Lladonet

Feijóo supera el casting com a tertulià de xou d’impacte

Joan Lladonet05/05/24 11:24

Aquesta setmana, Feijóo s’ha presentat al casting per esser tertulià de xou d’impacte. La setmana passada parlava que aquest era el pensament que em despertava quan el sentia parlar. Per tant, el millor que es podia fer era que es presentàs al casting per veure si serveix per a aquesta feina, no fos cas que l’haguéssim d’enviar a l’atur. I d’això també en seria culpable el president Sánchez. Tant se val qui governi a Espanya, si ni uns ni altres no volen que puguem exercir el dret a decidir. Encara que el dret a l’autodeterminació sigui legal, aquest no ens serà mai concedit per cap dels dos poders que tenen alternança a la capital d’un estat que cal empetitir. Com vos deia al principi, s’ha fet el casting al president del PP i la prova ha estat veure com contestaria el discurs de retornada a la normalitat de Pedro Sánchez, ja que tots sabíem que el PSOE no tenia cap intenció d’abandonar el timó de la nau. Més o manco, Feijóo ho va fer així: «Sánchez ha enganat els electors i la manera de fer-ho ha estat un esperpent. Ha fet contents els independentistes. No ha tengut en compte que la majoria d’espanyols no estan d’acord amb això i ha de tenir en compte que aquests són 48 milions. El que ha fet el president d’amagar-se durant 5 dies ha estat una vergonya internacional». Aquí puc comentar que això també ho fan els tertulians de xous d’impacte, així com Feijóo s’apodera del pensament i del sentiment de tots els espanyols i de la majoria de nacions del món (internacional), els tertulians de xous d’impacte sempre diuen que tot es fa davant tota Espanya. No tenen en compte que a vegades ni un 15% de televidents els estan mirant.

I continuà Feijóo: «El que ha fet el president ha estat una fugida cap endavant, en lloc d’haver fet una passa enrere i haver dimitit. Ha sotmès tota la nació al seu ego. Ha sotmès tota la seva nació al seu egoisme. El discurs de Sánchez és perillós perquè no accepta la discrepància. Actua més com a president que com a demòcrata. Només s’estima a si mateix. Fins i tot ha utilitzat el rei com a actor secundari de la seva darrera pel·lícula. El seu crédit va desapareixent. I només sap excusar-se en la dreta i en l’extrema dreta. El seu projecte s’ha acabat, i ell es troba en plena decadència. A Espanya no es vol un president com ell. No callarem ni ens sotmetrà. Per damunt de tot està la dignitat de la nació. No es pot presentar com a president acorralat i amenaçar a tort i a dret».

Més punts per a Feijóo. Que sigui egoista i que no accepti la discrepància són virtuts o defectes dels concursants de xous d’impacte i els tertulians més agosarats no es cansen d’acusar els seus antagònics d’egoistes i parcials. Per tant, Feijóo continua fent punts per superar el casting.

Feijóo com que ha vist que agradava als que l’havien de jutjar s’ha envalentonat i ha continuat amb més força que abans: «Avui Sánchez ha demostrat que pensa que els que van bé són els que estan amb ell i els que no hi estan són els dolents. Però nosaltres, la dreta, no ens deixarem enganar. El teatre no li ha servit de res. No pot invocar el poder per combatre la corrupció del seu govern, del seu partit o del seu entorn». Feijóo ha acusat Sánchez d’anomalia antidemocràtica i s’ha posat a ell com exemple de normalitat democràtica. Ha acusat el president d’haver volgut que es mobilitzassin per ell, i això és ser una persona supèrbia. Volia i tenia necessitat que l’aclamassin. «Nosaltres li recordarem que és una persona normal que és el president del Govern i que ha de governar per a tots els espanyols».

I així més o manco ha acabat la intervenció de Feijóo al casting. Realment es comporta ben igual que qualsevol bon tertulià, ja que pensa que els que actuen com ell són els que van bé i els que actuen de manera diferent a com ho faria ell, són els que van malament. Per tant, Feijóo ha superat el casting com a tertulià de xou d’impacte i així l’escoltarem a partir d’ara. Qualsevol dia podrà concursar a veure si els televidents el duien a la somniada Moncloa.