Son Espases fou una àrea de poder de la primera fundació de Palma el segle II abans de Crist. Els arqueòlegs que treballen a la zona des de fa més de quatre anys confirmen ara que les restes trobades on s'ubica l'hospital pertanyen a l'assentament romà que arribà a l'Illa liderat per Cecili Metel, i que fou precisament als terrenys de Son Espases des d'on realitzaren els ritus fundacionals de Palma. En concret, els ritus es començaren cap al 110 i 112 abans de Crist i es perllorgaren almenys fins al 60 dC.

Tot i que les excavacions finalitzaren el maig de l'any passat, els arqueòlegs Marilena Estarellas, Francisca Torres i Josep Merino encara treballen en l'estudi dels 202 dipòsits rituals localitzats en una superfície excavada de 62.000 metres quadrats. L'equip ja ha presentat les primeres comunicacions davant la comunitat científica internacional, "que s'ha sorprès molt de la importància d'aquestes restes", explica Estarellas. "I és que excavar més de seixanta mil metres quadrats que no havien estat tocats no passa mai. Aquí hem pogut confirmar que tenim un jaciment únic", prossegueix.

"El que està clar és que fou el lloc de fundació", afegeix l'arqueòloga, qui destaca la troballa de l'anell d'or d'un patrici com a confirmació de la fundació. A falta de jaciments de característiques semblants, l'equip ha pres molts detalls de les fonts clàssiques per determinar com eren aquests ritus "que els romans sempre feien abans d'establir-se en un indret". És més, davant el pati del que es podria considerar l'estructura principal de l'assentament, els arqueòlges hi trobaren una plomada col·locada entre dos ossos de bou. "Aquesta plomada marca el punt zero del jaciment i a partir d'ella es distribueixen totes les construccions", aclareix Estarellas. A més, vora les estructures es localitzà un dipòsit ple d'ossos de mandíbules, espinades i més de 50 cranis de bou talaiòtic.

Val a dir que Cecili Metel, el Baleàric, conquerí Mallorca el 123 abans de Crist i aquest assentament seria d'una desena d'anys posterior, una vegada que l'Illa havia estat pacificada. Així, els romans utilitzaren els terrenys de Son Espases com a zona ritual i de poder, mentre que tot apunta que vivien al poblat talaiòtic de Son Cabrer, just al costat. D'aquesta manera també ho relaciona l'arqueòleg Javier Aramburu, qui confirma que a Son Cabrer s'ha trobat ceràmica romana contemporània a la localitzada a Son Espases. Pel que fa a la funcionalitat d'aquesta zona ritual, l'equip estudia encara fins quan va estar en ús. "És possible que ja s'haguessin establert a Palma i continuassin venint fins aquí a fer els ritus", precisa Marilena Estarellas. Aquesta hipòtesi la confirma un dels dipòsits arqueològics localitzats amb una datació cent anys posterior "amb una olleta de sigil·lada i una moneda de Claudi, cap a l'any 56 després de Crist". Per contra, no s'hi han localitzat restes de ceràmica islàmica.
D'altra banda, encara queda per excavar el santuari talaiòtic també ubicat als terrenys de l'hospital de referència i que els arqueòlegs apunten que s'emprà fins al 50 després de Crist. Però la llista de coses pendents no s'acaba aquí.

L'octubre passat, el llavors conseller de Sanitat, Vicenç Thomàs, assegurà que les cases velles de Son Espases acollirien el ventre d'interpretació del jaciment arqueològic. Les obres de restauració de les cases han conclòs, però no s'han de dotat de contingut. Avui, vora els habitatges s'han ubicat les estructures localitzades a la zona, que s'han col·locat en la mateixa direcció com es trobaren -on hi ha les Urgències de l'hospital-, però no hi ha cap indicador ni cap cartell que expliqui què són aquelles fileres de pedres. És a dir, que es mantenen en l'anonimat més absolut, sense fer públic allò que la comunicat científica ha definit com a "troballa única". Els que sí que han fet tasca de divulgació són l'equip d'arqueologia, que aquesta setmana ha penjat una gran pancarta explicativa en un dels passadissos principals de l'hospital per tal d'informar de quina és la història de l'indret. A més, Marilena Estarellas, Josep Merino i Francisca Torres han participat en congressos d'arqueologia a Sàcer, Cadis i França. Ara queda la feina de donar-ho a conèixer a la societat illenca.