Els atacs al català i a la identitat de les Illes Balears per part dels governs de José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy han aconseguit que ahir es fes la manifestació independentista més gran que hi ha hagut mai a les Illes Balears. La marxa pel 31-D va reunir més de 7.000 persones -devers 9.000 segons els organitzadors- darrere l'eslògan "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!".
La radicalització espanyolista del PP -amb la llei Wert i la rebaixa forçada del català a l'escola, la castellanització d'IB3 i l'eliminació del requisit de saber català per ser funcionari- varen empènyer la gent a sortir al carrer en una protesta que va més que duplicar les marxes de la Diada dels últims anys. El portaveu de la Plataforma 31-D, Joan Mateu Ferrando, explicava que ja s'esperaven l'èxit: "Quan creix l'espanyolisme, també creix l'independentisme".
De fet, el crit que es va sentir més ahir era, sense cap dubte, el d'independència. Però l'eslògan i els crits no eren per la independència de les Illes Balears, sinó dels Països Catalans. Ferrando admetia que la manifestació també era una crida d'atenció a Catalunya, immersa en un procés separatista pel seu compte. "No volem just la independència de les Illes Balears, volem uns Països Catalans independents, volem dir-los (als polítics de Catalunya) que també hi som", assegurava.
Era un bon dia per reclamar-ho, perquè hi havia qui ho podia escoltar: al capdavant de la marxa hi era el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras -en va haver de partir abans que no s'acabàs per agafar l'avió de tornada-. Al bloc de l'Esquerra Independentista de Mallorca, el més animat de tots, també hi era el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya Quim Arrufat.
Ferrando admetia que el procés independentista que viu Catalunya de ben segur havia influenciat la participació en la protesta pel 31-D. Les Illes Balears no queden del tot al marge de l'auge del sobiranisme català.
A la marxa tampoc no hi faltaren els principals representants del nacionalisme illenc, com el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló; el dirigent d'IniciativaVerds David Abril i el president d'Esquerra a Mallorca, Joan Lladó. Així mateix, hi eren els principals directius de l'Obra Cultural Balear i el dirigent de l'STEI-i Biel Caldentey.
Hi hagué, a més, timbals i xeremies però, tot i el to festiu i pacífic, s'hi notava clarament l'esperit reivindicatiu. Gent de totes les edats, molts de joves però també famílies i jubilats, varen omplir el centre de Palma sota l'esguard d'un estricte setge policíac. Agents de paisà i d'uniforme, per exemple, vigilaven les escales de la plaça Weyler per impedir que ningú no s'hi aturàs i escorcollar els joves amb aspecte de manifestants que hi passaven.
El dispositiu policial, però, va ser debades, perquè ahir no hi va haver cap mena d'incident, més enllà de la crema, amb petards, de dues capses amb la bandera espanyola i la francesa pintades i amb fotografies aferrades de polítics com José Ramón Bauzá, Mariano Rajoy i Angela Merkel. Perquè a la protesta tampoc no hi van faltar els crits contra les retallades socials i el capitalisme en general.
L'acció la varen reivindicar els al·lots d'Arran -col·lectiu resultat de la fusió de Maulets i la CAJEI-, al bloc de l'Esquerra Independentista de Mallorca que, tal com ja ha passat els darrers anys, era el més animat i nombrós de tots i avançava darrere una pancarta amb el lema "Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme i feminisme".
Malgrat la manca d'incidents a la marxa, ahir tothom tenia present la càrrega dels antiavalots de la manifestació de fa dos anys. Pretenien aturar la crema d'una bandera espanyola, però va derivar en una batalla campal amb els manifestants, amb vianants per enmig i quatre acusats d'atemptat a l'autoritat que resultaren absolts. Quan el bloc de l'EIM passà per davant del lloc dels fets, al carrer dels Oms, regnava el silenci. Els antiavalots vigilaven cada cap de cantó.
Tres dels absolts per aquells incidents varen llegir el manifest final de la protesta, a la plaça dels Patins, que explicava que els mallorquins i la resta d'habitants dels Països Catalans "hem patit un dels atacs més durs a la nostra identitat nacional des de la fi del franquisme". També carregava contra els populars que "retallen allò que més haurien de promoure en temps de crisi" i contra la repressió policíaca als moviments de protesta, que varen qualificar de "xacra".
De fet, a la protesta no varen faltar els crits contra la Policia, com tampoc els clàssics xiulets a la seu del Círculo Balear i els eslògans contra la bandera espanyola.
"A hores d'ara, més de 80 persones estan imputades i immerses en processos judicials per la seva lluita contra les polítiques del Partit Popular", va llegir Sílvia Melero, una de les absoltes. A l'escenari, hi varen pujar una dotzena d'encausats per diferents protestes. De fet, al concert que va tancar la jornada reivindicativa, hi va actuar el cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, denunciat a causa de les lletres reivindicatives de les seves cançons. Així mateix, hi varen tocar els grups Eixut i Al-Mayurqa. Durant el concert, dos activistes amb la cara tapada cremaren una bandera espanyola.
Mallorquins sempre i amb orgull. I mai renegarem de ses nostres arrels, que tots sabem quines són i d'on venen. El 31 de Desembre de 1229 és una data clau i determinant en la nostre idiosincràsia, llengua i cultura.
Encara que n'hi ha que la HISTÒRIA en majùscules els fa nosa i pretenen explicar-la des de les clavagueres "imperiales" i vomitant freixura. QUI PERD ORÍGENS, PERD IDENTITAT. I això mai.