Tomeu Martí
No apte per a ser espanyol
Fa pocs dies ha entrat en vigor la reforma del Registre Civil que modifica els tràmits per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola. La gestió, fins ara gratuïta, podrà arribar a costar als sol·licitants més de 300 euros entre les taxes administratives, la documentació compulsada i les matrícules per als exàmens que caldrà superar.Per adquirir el passaport espanyol serà necessari realitzar un examen d'idioma i un altre de política, cultura i societat. Aquest segon, denominat Prova de coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya, és un examen tipus test de 25 preguntes de les que s'haurà d'encertar 15 per a ser apte.
El Consell Social
Aquest divendres passat va recuperar l'activitat el Consell Social de la Llengua Catalana, que és un magnífic instrument per treballar en favor de la plena recuperació de la nostra llengua.
L'Estat espanyol no ens falla mai
#9NSomTots. El 15 d'octubre de 2015, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha hagut de declarat davant la justícia espanyola acusat d'haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de l'any passat, on es demanava als ciutadans del Principat la seva opinió sobre la possibilitat de constituir un Estat català. El 15 d'octubre de 2015 hem recordat que el Lluís Companys va ser afusellat fa 75 anys pel fet d'haver estat elegit president de la Generalitat.
Prohens: «Tenim la mà estesa a Armengol per aconseguir un finançament just»
Prohens ha volgut deixar clar que el PP «no està a favor de l'actual sistema de finançament» i ha explicat que aquesta legislatura «no s'ha obert el meló de la reforma del finançament autonòmic perquè la situació econòmica de l'estat espanyol era molt dolenta i la qüestió era si ens intervenien o no».
Darder - Companys
Aquest 15 d'octubre fa setanta-cinc anys de l’afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys per part del règim feixista del general Franco. L’assassinat era la darrera etapa de l’indigne tour de la infàmia a que havia estat sotmès el President Companys. Segrestat per la Gestapo alemanya, va ser lliurat a les autoritats feixistes espanyoles al pont d’Hendaia, posteriorment, va ser sotmès a un consell de guerra amb sentència predeterminada. Aquest crim i aquesta persecució feixista contra la llibertat, encarna l’odi racista contra la catalanitat del règim franquista, digne de fer seure a Franco i a Serrano Suñer, al costat dels seus amics Goering i Hess al banc dels acusats dels Tribunals de Nuremberg.
Autonomia?
De tant en tant sentim a dir que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa i que el sistema autonòmic és «gairebé» federal. La veritat és que tot això hauria pogut ser cert, si no fos per l'eterna tradició de fer política de les classes dirigents castellanes, que s'ha basat, des de temps immemorials, en l'engany i l'estafa. Una tradició basada en aquella dita «feta la llei, feta la trampa».
Hispanitat genocida
Aquest 12 d'octubre els espanyolistes celebren el seu dia d'orgull. Primer li deien de la «raza» i ara li diuen festa «nacional». Tot i que no es reconeixen a ells mateixos com a nacionalistes PsoEcialstes (amb Francina Armengol entre ells), membres del PP i del partit Ciudadanos, celebren, conjuntament amb la monarquia i l'exèrcit espanyol, el seu dia de festa, amb exhibicions d'avions de guerra i desfilades militars amb la Legió, la cabra, el cabrum i el cabró.
No me diguis, Areal!
Fernando Areal, extresorer del PP a les Balears i cunyat de l'expresident del Govern Jaume Matas, es va declarar culpable d'un delicte electoral en haver pagat fins a 71.958 euros «en negre» a l'agència de publicitat Nimbus per organitzar part de la campanya electoral del partit de l'any 2007.
Normalització lingüística a cost zero
Ahir mateix, l'STEI-i feia públic un comunicat on demana al Govern de les Illes Balears que modifiqui «amb caràcter d’urgència la Llei de la funció pública de les Illes Balears per tornar a exigir el requisit de llengua catalana a les distintes administracions de les Illes Balears». Té tota la raó l'STEI-i i com diria en Joan Melià, «no passa d'hora, però...»
Aguiló, Rúbio, Prohens i el consens
Aquell 19 de desembre de 2013 vaig ser al Parlament i vaig viure amb ràbia i una certa impotència l'aprovació de l'anomenada Llei de Símbols amb la qual, els representants dels colons, intentaven prohibir-nos l'ús dels nostres propis símbols. Aquest dimarts he tornat al Parlament per viure, amb certa emoció i alegria, la derogació d'aquella llei censora.Tant aquell dia com aquest, no he pogut evitar cert neguit
Cinema en català a Palma (és notícia)
«Queda prohibida la proyección cinematográfica en otro idioma que no sea el espanyol» (Orden del 23 de abril de 1941, art.8). Aquest era el «regal» que feia el règim franquista pel Sant Jordi del 1941. Encara avui arrossegam els efectes devastadors d'aquella prohibició.
I l'europea?
Un dels principals espantalls que va exhibir l'Estat espanyol i que repetien com lloros els candidats dels partits contraris a la plena llibertat de Catalunya, va ser que la independència comportaria la sortida immediata de la Unió Europea. La broma va durar fins que Rajoy, en el seu minut d'or va desmuntar el castell de mentides construït minuciosament pels seus «llanterners».
La Revolució dels Somriures
Des de mitjans nacionals, però també des d'alguns internacionals, s'ha denominat el moviment independentista català d'aquests darrers anys com «La Revolució dels Somriures». Allò cert és que el que més ha corprès l'opinió pública internacional ha estat que les mobilitzacions d'aquests anys s'han caracteritzat pel pacifisme, el civisme, l'optimisme, la transversalitat, els somriures, les abraçades, l'emoció i la voluntat integradora.
Temps de Codonys
La tardor és temps de codonys. I la televisió que ens costa un ull de la cara a tots els ciutadans de les Illes Balears, ens ofereix un nou subproducte de la putrefacta factoria dels que la dirigeixen. Emmirallant-se en la pitjor versió dels culebrons veneçolans, prenent exemple dels més xabacans i vergonyants reality shows, la nostra televisió pública ens ofereix l'espectacle deplorable i repulsiu titulat «Temps de Codonys».
Conflicte educatiu
En la modesta opinió d'un servidor, si hi havia un càrrec bo d'exercir durant aquest començament de legislatura, aquest era el de Conseller d'Educació del Govern. No calia ni saber-ne gaire. Només era necessari reunir els representants del sector educatiu i pactar amb ells l'aplicació més o manco ràpida del programa dissenyat durant la passada legislatura per aquests. Aquest era el mandat electoral.
Independència
El projecte independentista és el que més suport aconsegueix a La Catalunya d'avui. La idea de que Catalunya ha de ser independent és la que ha obtengut més vots i més escons.
La victòria independentista en quinze dades
Mentre tots els mitjans de comunicació internacional destacaven que l'independentisme havia guanyat clarament a les eleccions catalanes, els mitjans de comunicació espanyols forçaven les dades fins a la manipulació de les mateixes per aparentar que l'independentisme no havia guanyat. Aquí teniu una sèrie de dades que, segurament, no podreu llegir als mitjans espanyols:
El no ja el tenim
Sempre m'ha cridat l'atenció l'expressió mallorquiníssima (per bé que compartida amb la resta de catalanoparlants), «el no ja el tenim». Hi ha tota una filosofia de vida darrere. Davant les eleccions plebiscitàries de diumenge que ve, crec que els que tenen dret a votar haurien d'aplicar l'esperit i la lletra de la frase.
És per sortir del corralito que ens cal la independència
Dins l'estratègia de la por dissenyada per la intel·ligència espanyola, hi era necessari mesclar en la mateixa frase Catalunya independent i corralito. Necessitaven qualque «autoritat econòmica» que s'hi prestàs, després la maquinària mediàtica ja embolicaria fil. L'especulació irresponsable del governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, sobre un possible corralito econòmic a una Catalunya independent és una passa més per atiar la por d'una part de l'electorat català: el de més edat.
Anna Gabriel i Sabaté
Conec n'Anna Gabriel i Sabaté des de fa una vintena d'anys. No posaria una mà al foc per ella. Hi posaria les dues.
- La diputada de Vox que ha impulsat la llei per urbanitzar en sòl rústic és propietària d’una empresa immobiliària
- L’Atlàntida Mallorca Film Fest s’espanya amb la reina
- Tots els horaris i itineraris de les marxes per la Pau i la Vida en solidaritat amb Gaza
- SIAU critica la Conselleria d'Educació per «ressuscitar places compartides per afavorir noms concrets»
- Els pares i les mares volen que els seus fills estudiïn en català